Confirma per unanimitat la decisió adoptada el passat dia 7 de no emparar el candidat de JxCat
MADRID, 22 març (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional (TC), per unanimitat, ha desestimat el recurs de súplica presentat per l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i anterior candidat a presidir la Generalitat de Catalunya Jordi Sànchez, investigat en la causa del procés pel Tribunal Suprem, contra la decisió que va adoptar aquest òrgan el passat 7 de març de denegar la seva excarceració.
Sànchez havia sol·licitat al Tribunal que suspengués cautelarment la seva situació de presó provisional amb la finalitat de poder assistir a la sessió en què el Parlament de Catalunya tenia previst celebrar el debat sobre la seva investidura el passat 9 de març.
Es dona la circumstància que el tribunal d'apel·lacions del Tribunal Suprem també ha rebutjat aquest dijous un altre recurs de Sánchez contra el seu manteniment a la presó, donada l'existència que pugui reiterar els delictes de rebel·lió o sedició i de malversació de fons públics que se li imputen indiciariament.
En la seva resolució, els magistrats del TC expliquen que, segons reiterada doctrina constitucional, la suspensió cautelar de les resolucions judicials recorregudes en empara és una "mesura provisional de caràcter absolutament excepcional".
De fet, suspendre els efectes de les resolucions dictades per jutges i tribunals "suposa una ingerència de la jurisdicció constitucional en les decisions adoptades per la jurisdicció ordinària" que, si bé pot produir-se, "ha de ser abordada amb cautela per evitar que aquest Tribunal exerceixi funcions que li estan constitucionalment vetades".
La suspensió cautelar d'aquestes resolucions, assenyala el Tribunal, pot acordar-se només excepcionalment, i quan existeixi risc que els drets fonamentals objecte del recurs d'empara puguin patir un dany irreparable.
En aquest cas concret, els drets la protecció dels quals Sánchez reclama al Tribunal mitjançant el recurs d'empara presentada el 22 de novembre de 2017 són el dret a la llibertat i el dret a la tutela judicial efectiva. Per tant, són únicament aquests drets els que el Tribunal ha d'examinar abans de decidir si escau o no acordar la suspensió cautelar de les ordres d'empresonament recorregudes en empara.
QUAN VA INGRESSAR A LA PRESÓ NO ERA CANDIDAT
Si el recurrent, adverteix el Ple, "amb posterioritat a la interposició de l'empara, ha vist condicionat l'exercici d'altres drets fonamentals, per exemple el de participació política de l'article 23 de la Constitució espanyola a conseqüència de la mesura de presó provisional, ha de denunciar aquesta vulneració sobrevinguda davant la jurisdicció ordinària i després, en l'oportú procés d'empara". És a dir, dins del present procés d'empara, Sànchez no pot denunciar que la negativa a excarcerar-lo vulnera el seu dret de participació política, doncs quan es va acordar el seu ingrés a la presó provisional "el recurrent en empara no era si més no candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya".
El TC afegeix que, amb la seva pretensió, el recurrent no només ignora "la interpretació restrictiva" que ha de fer-se respecte de la suspensió cautelar de les resolucions judicials; també oblida que la negativa del Tribunal Suprem a concedir-li un permís extraordinari per poder acudir a la sessió d'investidura és una decisió que "encara pot ser objecte de recurs tant en via jurisdiccional com mitjançant recurs d'empara davant aquest Tribunal Constitucional, sempre que s'esgoti la via judicial prèvia".
"La pretensió del recurrent d'utilitzar el recurs de súplica enfront de la denegació de suspensió mesurades cautelars en el present recurs d'empara, per obrir una sort de recurs d'empara en paral·lel és, senzillament, inviable", conclou el Tribunal. De fet, suposaria alterar les normes processals que regeixen per igual per tots els recurrents.
El tribunal explica, a més, que en aquest cas no procedeix aixecar la mesura cautelar de presó provisional perquè suposaria atorgar l'empara de forma anticipada. De fet, deixar en suspens ara la presó provisional equivaldria a corregir la decisió de l'òrgan judicial; i la correcció d'aquesta mesura provisional és, precisament, el que es discuteix en aquest procés d'empara.
A més, la suspensió cautelar de la presó provisional "negaria tota virtualitat" a les finalitats perseguides per aquesta mesura, que la jurisprudència d'aquest Tribunal ha reconegut com "constitucionalment legítims" i "congruents" amb l'objectiu d'evitar el risc de fugida, l'obstrucció a l'acció de la justícia i la reiteració delictiva.
Finalment, el Ple rebutja que la decisió del Tribunal Suprem de mantenir la presó provisional sigui una mera confirmació de les actuacions dictades per l'Audiència Nacional, únics que han estat objecte d'aquest recurs. Es tracta de resolucions diferents, independents i autònomes, que responen argumentacions pròpies de cada òrgan jurisdiccional i que, per tant, no poden considerar-se equivalents tal com al·lega el recurrent en empara, ni poden tenir-se com a objecte implícit del present recurs d'empara".
