Publicat 22/11/2017 18:58

El TC suspèn l'entrada a la presó dels condemnats per assaltar la 'Blanquerna'

MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) ha suspès de forma cautelar l'ingrés a la presó dels sis condemnats per assaltar el 2013 el centre cultural Blanquerna, a l'espera del dictamen de la sentència sobre els recursos d'empara, que "serà dictada com més aviat millor".

Els magistrats esgrimeixen, a les interlocutòries a les quals dicten les mesures cautelars i a les quals ha tingut accés Europa Press, que "de conformitat amb l'informe favorable del Ministeri Fiscal" han acordat suspendre l'execució de les penes privatives de llibertat imposades a tots els condemnats, "tenint en compte el criteri establert en pronunciaments anteriors d'aquest tribunal en relació amb la penes de durada inferior a cinc anys".

La Sala, que encara no ha entrat a valorar la qüestió de fons dels recursos, ha dictat la suspensió de l'entrada a la presó "als mers efectes cautelars d'assegurar l'efectivitat de la sentència final, que serà dictada com més aviat millor".

Aquesta decisió s'uneix a la presa ahir per la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que va acordar també deixar sense efecte la data d'ingrés a la presó a l'espera del pronunciament del Tribunal Constitucional.

La defensa de dos dels acusats que exerceix el despatx de Miguel Durán (Durán Abogados) va formular fa uns mesos un recurs d'empara, en nom de dues de les 14 persones que van ser condemnades en el cas 'Blanquerna' a unes penes que sumen gairebé quatre anys de presó.

Aquest recurs d'empara, igual que el de les defenses d'alguns dels condemnats, ha estat admès a tràmit pel Tribunal Constitucional, que resoldrà en breu sobre la suspensió de l'execució de les penes durant la tramitació del recurs d'empara.

RECURS DE LES DEFENSES

En el seu recurs, la defensa considera que s'hauria infringit greument per part del Tribunal Suprem el principi acusatori i, en concret, el dret de tota persona a no ser condemnada per alguna cosa diferent de la qual se li ha acusat i de la qual, per tant, hagi pogut defensar-se.

La segona de les queixes d'empara també es funda en la vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva consagrats als apartats primer i segon de l'article 24 de la Constitució Espanyola, així com del dret reconegut en l'article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Concretament, es considera que el Tribunal Suprem, en aquest cas, en resoldre el recurs de cassació no hauria d'haver realitzat una nova valoració dels fets per condemnar sense, com a mínim, haver sentit al Tribunal els acusats.

LES CONDEMNES

Als acusats se'ls va condemnar per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a la pena de 2 anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència de l'agreujant d'obrar per motius de discriminació ideològica, als quals, a la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Madrid, se'ls va imposar per aquest fet 6 mesos de presó.

A més se'ls va penar també per un delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública 1 any i un mes de presó i multa de quinze mesos en concórrer segons el Tribunal Suprem l'agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany.

La sentència del Suprem va estimar el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal i alguns dels motius plantejats per la Generalitat i pel seu delegat del Govern, Josep Maria Boch Bessa, i va anul·lar parcialment l'error de l'Audiència Provincial que va imposar als 14 condemnats penes que oscil·laven entre els sis i vuit mesos de presó pel delicte de desordres públics i de multa pel delicte de danys amb l'atenuant de reparació del mateix.

L'alt tribunal va acceptar com elements que agreujaven el delicte "la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-los", en referència al grup d'ultres que va irrompre al setembre del 2013 a la sala on es desenvolupava l'acte de celebració de la Diada i portaven banderes espanyoles i cridaven consignes com 'Catalunya és Espanya'.

L'alt tribual va suprimir a més l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda. En aquest sentit, la seva sentència afirmava que ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics existeix cap dada que permeti estendre aquest atenuant de reparació de danys a aquest delicte, ja que el simple fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, en res afecta al delicte de desordres públics.

La sentència de l'Audiència de Madrid exposava que tots els acusats indemnitzarien conjunta i solidàriament la Generalitat amb 1.372,14 euros i l'ex-delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, amb la quantitat de 94,2 euros. Tant aquest com qui en aquells moments era diputat nacional per CiU, Josep Sànchez Llibre, van ser colpejats pels assaltants.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés