Destaca que l'Estat ha d'aplicar aquesta mesura com un últim recurs i que ha de ser "temporal" i no "indefinida"
MADRID, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) subratlla en la sentncia en qu avala per unanimitat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya que es tracta d'un "poder de coerció" que s'atorga a l'Estat per actuar en la comunitat autnoma que amb les seves actuacions "incompleix la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i altres lleis o atempta greument contra l'inters general d'Espanya".
El tribunal de garanties ha donat a conixer aquest divendres les dues sentncies que desestimen la totalitat dels recursos que havien presentat el grup parlamentari d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea i el Parlament contra l'acord del Senat del 27 d'octubre del 2017 amb el qual es va donar llum verda a la intervenció de l'autonomia a Catalunya després de la declaració unilateral d'independncia (DUI).
Les dues resolucions, de les quals han estat ponents la vicepresidenta Encarnación Roca i el magistrat Pedro González-Trevijano, analitzen el sentit i l'abast d'aquest precepte constitucional, que per primer cop, des que es va aprovar la Carta Magna el 1978, va utilitzar el Govern de Mariano Rajoy i que va suposar la dissolució del Govern de Carles Puigdemont i del Parlament i la convocatria d'eleccions autonmiques.
Els magistrats, que ara estableixen una doctrina constitucional sobre l'ús de l'article 155, expliquen que aquest mecanisme és un "poder de coerció estatal sobre les comunitats autnomes" que en permet la limitació de l'autonomia per "garantir el compliment d'obligacions i preservar l'inters general d'Espanya, en supsits d'extraordinria gravetat".
RESTAURAR L'ORDRE CONSTITUCIONAL I FUNCIONAMENT DE LA COMUNITAT
En aquest sentit, assenyalen que es tracta d'un procediment "excepcional" que es fa servir davant de situacions en qu no existeixin altres vies que permetin el compliment de la Constitució i les lleis. Per aix afirmen que la limitació de l'autonomia que es deriva de l'aplicació d'aquest article ha de ser "temporal", perqu no es pot suspendre l'autonomia tampoc indefinidament, perqu la finalitat de la intervenció no és cap altra que "restaurar l'ordre constitucional" i el normal funcionament institucional de la comunitat autnoma.
Pel que fa al límit temporal, els magistrats apunten que l'ha d'establir el Senat, a partir de la proposta del Govern central, per que és la mateixa cambra que ho ha d'"apreciar i precisar en el seu acord", sense que les mesures concretes puguin ser objecte de "prrroga o renovació, prvia sollicitud del Govern espanyol i aprovació del Senat". Aquest requisit de temporalitat es va complir en l'acord impugnat, afirma el Tribunal Constitucional.
Les sentncies també indiquen que el procediment s'ha d'aplicar "quan les vies generals o comunes de control, jurisdiccionals o no, hagin resultat insuficients per restablir l'ordre constitucional". Per tant, és una via d'"últim recurs".
ELS REQUERIMENTS DE RAJOY ES VAN FORMULAR ADEQUADAMENT
El tribunal valora el compliment dels requisits per aplicar l'article i assegura que el requeriment que va fer Mariano Rajoy a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el 16 d'octubre del 2017, en el qual li preguntava si sis dies abans havia declarat la independncia de Catalunya i l'instava a complir les seves obligacions constitucionals i cedir les actuacions "greument contrries a l'inters general", es va formular adequadament.
Així doncs, segons indiquen les sentncies, es van identificar correctament les actuacions de les institucions de la comunitat autnoma que suposarien l'aplicació del 155 i que va ser l'expresident catal qui va desvirtuar o desnaturalitzar el procediment, perqu en la seva resposta no només no va contestar al requeriment, sinó que no va aclarir qu va passar.
"No nega que s'hagi produt la declaració d'independncia, ni ho fa en els termes de la negació expressa que se li requeria, ni la seva resposta conté elements que permetin entendre que la declaració no s'ha produt, estigui o no en vigor. Més aviat cal entendre, que en aquesta carta es reafirma la declaració", diu una de les resolucions en referncia a la contestació de Puigdemont.
També subratllen que davant de l'evasiva, el llavors cap de l'Executiu central va enviar un segon requeriment que també va ser desats i que no consta que el líder independentista traslladés al Parlament de Catalunya aquests requeriments.
En relació amb la tramitació al Senat, els magistrats rebutgen que s'incorregués en cap defecte, i destaquen que la Constitució no especifica les mesures que es poden adoptar, i atorguen així al Govern espanyol i al Senat marge per valorar quines cal aplicar. Així, destaca que el Senat va oferir a l'expresident de la Generalitat d'intervenir davant d'aquesta cambra i que no va acceptar la proposta.
LA DISSOLUCIÓ DEL PARLAMENT I LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN CATAL ESTAN JUSTIFICATS
D'altra banda, els magistrats també han analitzat algunes de les mesures concretes que va aprovar el Senat, les quals han estat qualificades d'inconstitucionals en els recursos d'Units Podem i la Generalitat. En concret, la destitució de Puigdemont com a president de la Generalitat i dels seus consellers i la dissolució del Parlament.
El Constitucional considera que aquestes mesures estan justificades perqu el Govern de la Generalitat va mostrar una voluntat de "situar-se al marge de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de l'ordenament en el seu conjunt, per constituir, a través d'un procés al marge de qualsevol norma i amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un estat independent en forma de república".
Sobre la cambra parlamentria, el tribunal recorda que les mesures també es poden aplicar si duu a terme "actuacions que incompleixen obligacions constitucionals o legals o atempten greument contra l'inters general d'Espanya". A més, recorda que els membres de la Mesa del Parlament van rebre diversos advertiments sobre la inconstitucionalitat de les seves actuacions, com l'aprovació de les lleis de desconnexió.
PUBLICACIONS EN EL BOPC I EL DOGC
Així mateix, considera adequades a la Constitució totes les mesures que es van adoptar com les que tenen relació amb el comandament dels Mossos d'Esquadra, durant la vigncia de l'aplicació de l'article 155.
L'única cosa que no ha avalat el Tribunal Constitucional, i per tant n'ha declarat la nullitat, és un pargraf de l'acord del Senat, que imposava l'obligació d'obtenir l'autorització del Govern central per publicar resolucions en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial del Parlament durant la vigncia del 155.
