MADRID 27 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional considera que el Parlament va voler imposar la seva legitimitat per sobre de la de l'Estat quan, el passat mes de juliol, va aprovar una moció de cinc punts en què ratificava els objectius de la resolució independentista del 9 de novembre anterior, i així ho exposa en la sentència amb la qual va anul·lar el passat 13 de desembre una part d'aquella iniciativa.
La moció va ser aprovada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP i ratifica els objectius polítics d'una declaració anterior del 2015 --relativa a la consulta del 9 de novembre del 2014--, per la qual es proclamava l'inici d'un procés unilateral de creació d'una República catalana independent en què es desobeiria --no hi hauria subordinació, segons el seu llenguatge-- a la resta d'institucions espanyoles, entre elles el TC.
El Govern d'Espanya va impugnar la resolució després del preceptiu informe del Consell d'Estat. Segons va explicar en el seu moment la portaveu del Govern, Isabel Celaá, es va fer "en defensa de la Constitució i de l'Estatut", i no es pretenia amb això afectar la determinació de l'Executiu de seguir intentant una sortida política al conflicte a Catalunya. Volia anul·lar els cinc punts de la moció, però el TC finalment m'ha declarat inconstitucionals tres.
En concret, la sentència difosa aquest dijous, se centra que "sense conformitat amb la Constitució no pot predicar-se cap legitimitat" perquè "en una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució" i, no obstant això, la seva moció, de la qual anul·la els tres primers punts, no es va ajustar a aquestes premisses.
Segons exposa, el llenguatge utilitzat (la "ratificació" de la "ferma voluntat" del Parlament de "dur a terme les actuacions necessàries" per aconseguir" la independència) en el punt 1 de la moció, així com el contingut del missatge (contraposant un "mandat democràtic" aparentment irresistible del Parlament a unes "actuacions de l'Estat" i de les seves institucions aparentment il·legítimes) no permet entendre limitats els seus efectes a l'àmbit parlamentari".
"Impliquen a més, alhora, la contraposició d'una suposada i única legitimitat democràtica del Parlament davant de la (absència de) legalitat i legitimitat de les institucions de l'Estat esmentades quan, segons hem dit, en l'Estat social democràtic de Dret configurat per la Constitució del 1978 no cal contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional en detriment de la segona: la legitimitat d'una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic", diu la sentència.
Quant a l'apartat 2, en el qual "el Parlament de Catalunya reitera els objectius polítics" del 9N, el Constitucional l'anul·la per entendre que connecta directament amb aquesta resolució que ja va ser declarada inconstitucional, de manera que la Cambra, en subscriure-la, "està excloent la utilització de les lleres constitucionals per a la conversió (de Catalunya) en un Estat independent".
Finalment, anul·la l'apartat tercer, en el qual es recorda que el Parlament defensa "el dret a decidir" i expressa el seu "compromís d'aconseguir aquests objectius polítics" perquè l'afirmació d'un poder públic de la condició de sobirà del "poble" d'una comunitat autònoma suposa "la simultània negació de la sobirania nacional que, conforme a la Constitució, resideix únicament en el conjunt del poble espanyol". "No cal atribuir la seva titularitat a cap fracció o a cap part", sentencia l'alt tribunal.
