MADRID 2 abr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet públiques aquest dimarts dues sentncies que resolen els respectius recursos d'empara que va presentar Cs contra els acords del ple i la Mesa del Parlament, del setembre del 2017, que van tramitar la llei del referndum d'autodeterminació i la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Per unanimintat, el TC considera que la Cambra legislativa catalana va vulnerar el dret de participació política del partit liderat per Albert Rivera.
La primera d'aquestes sentncies es refereix als acords del ple i la Mesa del Parlament regional, del 6 de setembre del 2017, que van tramitar la proposta de llei que va acabar amb l'aprovació de la Llei 19/2017, de 6 de setembre de referndum d'autodeterminació.
Aquests acords van alterar l'ordre del dia de la sessió d'aquest rgan i van suprimir tots els trmits reglamentaris i legals preceptius per permetre que aquesta proposta de llei fos directament sotmesa a debat i votació. A més, l'acord de la Mesa del Parlament va denegar al Grup Parlamentari de Ciutadans el trasllat de la sollicitud del dictamen del Consell de Garanties Estatutries.
La qüestió suscitada en aquell recurs d'empara consistia a determinar si els acords del Parlament van vulnerar l''ius officium' dels diputats recurrents, cosa que retallava els drets polítics que empara l'article 23.2 de la Constitució.
El tribunal de garanties s'ha rems a la sentncia per la qual va declarar inconstitucional i nulla la Llei 19/2017, de 6 de setembre de referndum d'autodeterminació. Les raons es basaven en "l'existncia de vicis de procediment en la tramitació parlamentria de la llei, en articular un inslit procediment legislatiu no previst en el reglament de la Cambra".
"La majoria la va aprofitar per improvisar i articular 'ad hoc' una inslita via en el curs de la qual quedaven completament al seu arbitri les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats".
De la mateixa manera es va concloure que en la tramitació parlamentria de la llei de referndum d'autodeterminació "es va incórrer en irregularitats molt greus del procediment legislatiu, que van afectar sens dubte la formació de la voluntat de la Cambra, els drets de les minories i els drets de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjanant representants (art. 23.1 i 2 CE)".
La resolució, la ponent de la qual ha estat la magistrada Encarnación Roca, considera que l'adopció dels acords objectes del present recurs d'empara va determinar la supressió d'una srie de trmits en el procediment legislatiu que va conduir a l'aprovació de la llei fora de tota previsió del Reglament del Parlament i que va afectar les facultats que integren l'exercici de la funció legislativa dels recurrents que forma part del nucli de la seva funció representativa parlamentria.
Pel que fa a la denegació de traslladar la sollicitud del dictamen del Consell de Garanties Estatutries, el Tribunal es remet al que havia resolt anteriorment en sentncia aquest mateix rgan que afirmava que l'eliminació d'aquest trmit parlamentari "es va fer fora de tota previsió del Reglament del Parlament de Catalunya i de la resta de l'ordenament aplicable".
LLEI DE DESCONNEXIÓ
Pel que fa a la tramitació de la a Llei del Parlament 20/2017, del 8 de setembre de transitorietat jurídica i fundacional de la República, la segona sentncia feta pública aquest dimarts pel TC considera que també va vulnerar drets de Ciutadans perqu la proposta de llei es va tramitar i va aprovar "al marge de qualsevol dels procediments legislatius i regulats en el Reglament del Parlament de Catalunya ja a través d'una via del tot inadequada, que va ser l'article 81.3 d'aquest reglament".
La majoria, segons el TC, es va servir d'aquesta norma per improvisar i articular 'ad hoc' una "inslita via en el curs de la qual quedaven completament al seu arbitri les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats.
Els recurrents en empara consideraven que els acords impugnats vulneraven també en aquest cas l''ius in officium' protegit per l'article 23 de la Constitució perqu la majoria parlamentria, que s'emparava en l'antic article 81.3 del reglament de la Cambra va esbiaixar el procediment legislatiu, sense conéixer el dret dels diputats a tenir, en 48 hores d'antelació, la documentació objecte del debat i votació.
També es va evitar sollicitar un dictamen del Consell de Garanties Estatutries i demanar l'admissió d'esmenes a la totalitat de la proposta de llei, entre d'altres drets.
A més, el Tribunal recorda que la sentncia per la qual va declarar inconstitucional i nulla la llei de 'desconnexió' ja assenyalava que en la tramitació parlamentria d'aquesta norma va incórrer en "irregularitats molt greus del procediment legislatiu, que van afectar sens dubte la formació de la voluntat de la Cambra, els drets de les minories i els drets de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjanant representants".
En conseqüncia, l'adopció dels acords objecte del present recurs d'empara va determinar la supressió d'una srie de trmits en el procediment legislatiu que va conduir a l'aprovació de la llei fora de tota previsió del Reglament del Parlament.
En relació amb l'acord de la Mesa que va denegar als diputats recurrents el trasllat de la sollicitud del dictamen del Consell de Garanties Estatutries, el Tribunal considera que "es va fer fora de tota previsió del Reglament del Parlament de Catalunya i de la resta de l'ordenament aplicable".
