MADRID, 16 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat la demanda d'empara presentada pel gendre de la família de joiers Tous, Lluís Corominas, contra l'ordre que va donar el Tribunal Suprem de repetir el judici amb jurat popular que el va absoldre per matar d'un tret un dels presumptes lladres que van entrar el 2006 a l'habitatge familiar de Sant Fruitós de Bages (Barcelona), ja que declara que la repetició de la vista no vulnera els seus drets.
La interposició d'aquest recurs va provocar la suspensió del judici que estava previst que es repetís contra Corominas el juny de l'any passat davant de l'Audiència Provincial de Barcelona.
La seva defensa argumentava que la decisió d'anul·lar el veredicte del jurat i de repetir un altre cop el judici va ser adoptada "lesionant els drets fonamentals del seu client", una tesi que ha rebutjat aquest dimarts el tribunal de garanties.
La sentència de la Sala Segona del TC desestima concretament els recursos presentats per Corominas contra dues sentències dictades en el procediment obert contra ell per un delicte d'homicidi, una del Suprem i una altra del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en rebutjar que amb elles es vulneressin els drets a la tutela judicial efectiva sense indefensió i el dret a la presumpció d'innocència --ha estat ponent de la resolució el magistrat Ricardo Enríquez--.
El demandant, guàrdia de seguretat al servei de la família Tous, ha estat absolt d'un delicte d'homicidi per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Barcelona, que el va jutjar en primera instància.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va revocar l'esmentada sentència absolutòria i va ordenar la repetició del judici per un jurat de diferent composició, decisió que va ser després confirmada en cassació pel Tribunal Suprem; la celebració d'aquest nou judici va quedar suspesa de manera cautelar fins que quedés resolt el present recurs d'empara.
En la seva resolució, el TC recorda que la doctrina constitucional admet la possibilitat d'anul·lar una resolució judicial penal absolutòria i ordenar la retroacció de les actuacions quan es produeix "la fallida d'una regla essencial del procés en perjudici de l'acusació".
És a dir, existeix la possibilitat d'anul·lar una sentència absolutòria i ordenar la repetició d'un judici sense vulnerar el principi 'senar bis in ídem' --no ser jutjat dues vegades pels mateixos fets-- quan aquella s'ha dictat "en el si d'un procés penal substanciat sobre un procedir lesiu de les més elementals garanties processals de les parts".
MOTIVACIÓ SUFICIENT
En segon lloc, la sentència recorda que la doctrina exigeix una motivació suficient, també a les sentències absolutòries, quan aquestes han estat dictades per un Tribunal del Jurat.
Així, apunta que "la falta de l'apuntada explicació succinta afecta el contingut de l'article 120.3 de la Constitució, projectat al jurat, i suposa, en definitiva, la carència d'una de les garanties processals que (...) integren el dret a la tutela judicial efectiva".
Per aquesta raó, la llei imposa als jurats "l'exigència d'explicar a l'acta del veredicte les raons per les quals han declarat o rebutjat declarar determinats fets com a provats".
Aquesta "racionalitat i raonabilitat" també ha de ser mostrada per la sentència que, acollint el veredicte, dicti el magistrat que presideix el tribunal del jurat, segons explica el TC a la sentència donada a conèixer aquest dimarts.
En aquest cas, afirma la Sala, la resolució del TSJC ara recorreguda, així com la del Suprem, va ordenar la repetició del judici com a conseqüència que la sentència dictada per la magistrada president del Jurat apreciés l'eximent complet de legítima defensa quan, per contra, el jurat havia rebutjat incloure a l'acta del veredicte cap qualificació sobre quin va ser la intencionalitat de l'acusat en efectuar els trets.
És a dir, la presidenta del tribunal va completar els termes del veredicte, els va reconduir "cap a una reformulació de la intencionalitat de l'acusat" que no era coherent amb els fets declarats provats pel Jurat; i allò que hauria d'haver fet, tal com estableix la llei, era tornar l'acta al Jurat perquè aquest completés el seu veredicte.
Per tot això, en ordenar la retroacció de les actuacions i la repetició del judici per un nou Jurat, la sentència del TSJC va reparar "el dret a la tutela judicial efectiva que també assisteix l'acusació" sense que pugui entendre's que va vulnerar el dret de defensa del demandant d'empara.
PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA
La Sala rebutja també que s'hagi produït vulneració del dret a la presumpció d'innocència perquè tal dret "es configura, en la seva perspectiva constitucional, com el dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides, per la qual cosa, per desplegar els seus efectes, requereix un pronunciament de condemna, inexistent en aquest cas".
"Ni en apel·lació ni en cassació --aprofundeix la Sala-- els Tribunals aquí intervinents es van pronunciar sobre la culpabilitat o inculpabilitat de l'acusat. Tampoc van alterar els fets en el seu perjudici".
Les sentències del TSJC i del Suprem "van limitar la seva funció revisora --afegeix-- a un control extern del decidit en la instància immediatament anterior, i va arribar a una conclusió d'absència de racionalitat sense abordar qüestions de fons en termes de condemna".
Finalment, el Tribunal rebutja que la sentència del TSJC fosarbitrària per introduir, com sosté el demandant, fets provats nous que no estaven en el veredicte.
La Sala explica que la sentència dictada en apel·lació pel TSJC "no conté un relat propi de fets provats, per la qual cosa difícilment pot afermar-se que introdueixi fets nous i diferents (...)".
Segons els fets provats en aquest jurat, el 9 de desembre del 2006 l'acusat Lluís Corominas --gendre i coordinador de seguretat privada dels Tous-- va acudir a l'habitatge familiar de Sant Fruitós de Bages (Barcelona) alertat per un auxiliar de control de la presència d'intrusos.
L'acusat, en arribar al lloc i veure dos presumptes lladres en un vehicle prop de l'habitatge, va disparar dues vegades amb la seva pistola semiautomàtica contra el cotxe i va matar un d'ells "determinat per la por que sentia", segons el jurat que el va absoldre.
