MADRID 16 des. (EUROPA PRESS) -
La sala primera del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dilluns per unanimitat dels 6 magistrats rebutjar el recurs d'empara de l'expresident Quim Torra contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de confirmar l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) del gener del 2020 que va declarar la seva inelegibilitat després de ser inhabilitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Torra a 1 any i 6 mesos d'inhabilitació per a l'exercici de crrecs electes d'mbit local, autonmic, estatal o europeu, i també per a l'acompliment de funcions de govern, per mantenir una pancarta amb llaos grocs, en defensa dels presos del procés, a la faana de la Generalitat.
El Suprem va desestimar el recurs del Parlament contra l'acord de la JEC en rebutjar que l'assemblea catalana tingués competncia exclusiva per decidir sobre la retirada de l'acta de diputat per incapacitat sobrevinguda.
Torra va sollicitar empara al TC en qüestionar novament que la JEC tingués competncia per declarar-lo inelegible, i també que en adoptar aquesta decisió quan la condemna encara no era ferma s'havien vulnerat els seus drets polítics.
En una sentncia, ponncia de la magistrada conservadora Concepción Espejel, la cort de garanties descarta que s'hagin lesionat els drets polítics de Torra, segons ha informat el TC en un comunicat.
La decisió aclareix que la JEC era l'rgan competent per adoptar la decisió qüestionada i explica que l'administració electoral té com a finalitat garantir la transparncia i objectivitat del procés i el principi d'igualtat; per aix, la JEC "s'institueix com la mxima autoritat competent per a la interpretació i aplicació de la normativa electoral", afirma.
En la mateixa línia, el TC descarta qualsevol lesió de la presumpció d'innocncia en raonar que l'aplicació de la llei orgnica del rgim electoral (Loreg) no té contingut penal, sinó que és la mera aplicació d'una causa d'inelegibilitat com a conseqüncia d'una condemna penal.
Emfatitza així mateix que la Loreg est destinada a "un millor funcionament de les institucions representatives i, si escau, la necessitat de garantir l'exemplaritat social dels representants dels ciutadans que han de ser mereixedors de la confiana per participar en les manifestacions més importants de la voluntat popular i de l'exercici del control polític".
