Els magistrats s'oposen a la petició de Junqueras, Romeva, Rull, Snchez i Turull d'aixecar la seva suspensió com a diputats
MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha inadms el recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers fugits Clara Ponsatí i Lluís Puig contra l'ordre de processament dictada el mar de l'any passat pels delictes de rebellió, desobedincia i malversació de fons públics en considerar que és "prematur".
La sentncia que s'ha donat a conixer aquest dimarts, el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, considera que els recursos s'han presentat abans d'esgotar la via judicial prvia. "La controvrsia no ha estat resolta de manera ferma i definitiva en la via judicial a través de les vies que quedaven obertes en el moment de presentar la demanda d'empara, de manera que encara podia ser denunciada en la causa penal en qu s'hauria produt", explica el TC.
El tribunal de garanties va decidir a l'octubre del 2018 admetre a trmit el recurs d'aquests tres líders independentistes presentat contra l'acte del 21 de mar del mateix any i contra la resolució de la sala d'apellació del Tribunal Suprem que confirmava aquests processaments.
La intenció de Puigdemont i dels dos exconsellers era que es revoquessin aquestes interlocutries i que s'anullessin totes les actuacions contra ells per no haver-se'n pogut defensar fins a aquest moment, en no personar-se en la causa del procés per la seva condició de fugits.
A més, demanaven que s'anullés tota la causa, perqu consideren que al Suprem li falta competncia per entendre aquest assumpte que, al seu parer, hauria d'haver-se substanciat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
EL TC DIU QUE SÍ ESTAN PERSONATS EN LA CAUSA
En primer lloc, els magistrats del TC afirmen que en el moment que són processats s'ha donat per "admesa plenament la seva compareixena en la causa penal". Per tant, "han pogut presentar davant d'ell les allegacions que han considerat oportunes, inclosa la que constitueix l'objecte d'aquesta pretensió d'empara", subratlla la sentncia del tribunal de garanties.
En aquest sentit, el TC recorda que el mecanisme per presentar una queixa sobre la imparcialitat d'un jutge és l'incident de recusació, que ha d'interposar-se davant l'rgan judicial que est estudiant la causa abans de recórrer al recurs d'empara.
De la mateixa manera es pronuncia sobre la competncia de l'alt tribunal per enjudiciar els fets i diu que els recurrents "tenien encara l'oportunitat processal" de plantejar aquesta qüestió davant el tribunal de la Sala Penal que jutja el procés independentista, com en l'article de pronunciament previ, vista que, de fet, es va celebrar el passat 18 de desembre a petició dels advocats dels 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats.
SUSPENSIÓ DEL CRREC PÚBLIC
D'altra banda, el ple del Constitucional ha acordat per unanimitat rebutjar la petició d'empara que havien formulat l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez d'aixecar la suspensió de les seves funcions com a diputats del Parlament.
Els cinc van ser suspesos del crrec públic l'estiu passat pel jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, després de ser processats i a causa que estan investigats pel delicte de rebellió i la seva situació és la de presó provisional, tot aix en virtut de l'article 384 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim).
En dues interlocutries del tribunal de garanties que s'han donat a conixer també aquest dimarts s'estableix que aixecar la seva suspensió com a crrecs públics "equivaldria a anticipar una eventual resolució estimatria del recurs d'empara i suposaria inaplicar temporalment una norma de rang legal, l'article 384 bis de la LECrim".
Els recurrents consideraven en els seus recursos que la decisió del jutge Llarena, confirmada després per la sala d'apellació del Suprem, havia vulnerat diversos drets fonamentals com el de ser investigats per un jutge imparcial, el de la legalitat penal, el de l'exercici de crrec públic sense pertorbacions illegítimes i el del dret a la llibertat ideolgica i d'expressió.
I quant a l'argument esgrimit sobre el cas de l'opositor turc Selahattin Demirtas, emparat pel Tribunal Europeu de Drets Humans, el Constitucional explica que el seu pronunciament sobre aquest assumpte "excedeix manifestament de l'objecte propi d'un incident de suspensió" i remarca que "només en pronunciar la decisió de fons, en forma de sentncia", es podr examinar l'"ajust de les resolucions judicials impugnades".
ÉS EL SUPREM EL QUE DECIDEIX
Els magistrats recorden, a més, que "qualsevol esdeveniment sobrevingut ha de ser posat en coneixement de l'rgan judicial, a la disposició del qual "s'hi troben els investigats, és a dir, el Suprem, perqu aquest és "el garant ordinari de la seva llibertat".
Per tant, si el Constitucional procedís ara a "avaluar per si mateix el temps transcorregut per decidir, en un procés penal en curs, sobre la necessitat de la presó provisional en relació amb altres interessos en joc, com l'exercici d'un crrec públic representatiu, estaria immiscuint-se en l'exercici d'un vessant de la potestat jurisdiccional, com és la tutela cautelar, i adoptaria una decisió que només a l'rgan judicial correspon", subratllen les interlocutries.
