La sentència empara un condemnat per assassinat a Saragossa però no anul·la la seva condemna en existir altres proves contra ell
MADRID, 16 Oct. (EUROPA PRESS)
La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) rebutja que puguin gravar-se les converses que els detinguts mantenen en els calabossos perquè aquest tipus d'intervencions no estan previstes ni per la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) ni tampoc per la Llei General Penitenciària.
Així s'estableix en una sentència del tribunal de garanties en la qual s'estima el recurs d'empara d'un condemnat per delicte d'assassinat, Fernando A.A., qui després de la seva detenció ha estat objecte de gravacions en dependències policials. La resolució declara la nul·litat d'aquestes escoltes com prova de càrrec.
La sentència, de la qual ha estat ponent el Magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, declara que ha estat vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions.
Aquesta decisió no invalida la condemna del recurrent, que la sentència que va dictar contra ell l'Audiència Provincial de Saragossa el juliol del 2010, confirmada després pel Suprem, es basava també en altres elements de prova aliens a les escoltes ara invalidats.
La sentència del TC explica que, segons reiterada jurisprudència del Tribunal, la ingerència en el dret fonamental al secret de les comunicacions -article 18.3 de la Constitució- "haurà de trobar-se fonamentada a la llei, la qual haurà d'expressar tots i cadascun dels pressupostos i condicions de la intervenció, el que requereix en aquest cas una llei de singular precisió".
En aquest cas, la intervenció de les comunicacions es va practicar a l'empara de l'article 579.2 de la LECrim, així com de diversos preceptes de la Llei General Penitenciària i del Reglament Penitenciari.
Respecte a la primera de les esmentades normes, el Constitucional adverteix que "oberta i inequívocament (*) no regula una intervenció secreta de les comunicacions directes en dependències policials entre detinguts".
El citat article de la LECrim "es refereix de manera incontrovertible a intervencions telefòniques, no a escoltes d'una altra naturalesa, ni particularment a les quals es desenvolupen en calabossos policials i entre persones subjectes als poders coercitius de l'Estat per la seva detenció, com les que aquí queden controvertides; àmbit que per la seva particularitat ha de venir reforçat amb les més plenes garanties i amb la deguda autonomia i singularitat normativa", assenyala el TC.
Per tant, "la doctrina elaborada pel Tribunal Constitucional i per la Sala Segona del Tribunal Suprem sobre la insuficiència de la regulació legal en matèria de comunicacions telefòniques i la possibilitat de suplir els defectes de la Llei, no pot ser traslladada a un escenari d'ingerència en el secret de les comunicacions en el qual no existeixi previsió legal alguna (*)".
NORMATIVA PENITENCIÀRIA
Pel que fa a la normativa penitenciària, en què també es van basar les escoltes, la Sala assenyala que "és patent que els preceptes citats no regeixen en un marc extrapenitenciari, ni estan pensats per a supòsits en els quals no opera amb tota la seva singularitat el règim administratiu d'especial subjecció propi de l'intern en un establiment d'aquesta naturalesa".
En conseqüència, afegeix, "la normativa penitenciària tampoc empara la perseguida possibilitat d'intercepció de comunicacions diferents de les expressament previstes en la seva regulació jurídica".
Finalment, el TC sentencia que "la mesura controvertida d'intervenció per les autoritats ha d'estar basada en la legislació aplicable de l'Estat en qüestió, que ha de posseir les qualitats de disponibilitat i previsibilitat per a les persones destinatàries, i també que no són correctes interpretacions analògiques".
