MADRID 23 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha publicat aquest dilluns la sentència que rebutja que el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, hagi d'apartar-se en 26 recursos presentats per la Generalitat i el Parlament per la seva afiliació al PP, perquè ocultés aquesta dada al comparèixer al Senat o per participar en seminaris de Faes i el contingut dels seus escrits.
La ponent de la resolució, que es va saber la setmana passada, és la vicepresidenta de l'òrgan, Adela Asúa, i en ella es rebutja que aquestes circumstàncies justifiquin la recusació per amistat íntima i interès directe que preveu l'article 219.9 i 10 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), com pretenien els recurrents.
La sentència, que cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), explica que l'afiliació als partits "és una concreció de l'exercici del dret d'associació reconegut a l'article 22" de la Constitució.
Per això, la mera afiliació als partits és un dret del qual no estan privats els magistrats constitucionals, per la qual cosa "no cap associar al seu exercici conseqüències automàtiques que afectin la seva idoneïtat per a l'acompliment de la seva funció", assevera la sentència, subscrit per 9 dels 11 magistrats que van deliberar sobre aquest assumpte.
Sí tenen vetades, per exemple, funcions directives en un partit o en un sindicat i la feina al servei dels mateixos, i el TC destaca que dita "falta de limitació a l'exercici del dret d'associació" és una nota diferencial entre els membres del TC i els del Poder Judicial que a més és habitual en països de l'entorn d'Espanya, com Alemanya, França, Itàlia i Portugal.
NEUTRALITAT IMPOSSIBLE
La sentència --que té vots discrepants dels magistrats Luis Ortega i Fernando Valdés-- recorda que "les diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cadascun dels magistrats i conformen la seva trajectòria personal no poden considerar-se sense més condicionaments negatius que afectin la seva imparcialitat, doncs aquest requisit exigit a l'article 22 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional no equival a un mandat de neutralitat general o a una exigència d'aïllament social i polític gairebé impossible de complir en els juristes de reconeguda competència".
"A l'exercici de les seves funcions --continua la sentència--, els membres del TC actuen sotmesos a estrictes paràmetres jurídics i amb el sol mitjà de l'argumentació jurídica per resoldre les controvèrsies que arriben al seu coneixement, fins i tot les que presenten un perfil o unes conseqüències més netament polítics, sense més subordinació que a la Constitució".
La sentència recorda que els magistrats del TC estan subjectes al jurament o promesa que presten a l'assumir el seu càrrec davant del Rei, de guardar i fer guardar fidelment la Constitució, i incideix que "les diverses circumstàncies que defineixen la personalitat de cadascun dels magistrats i conformen la seva trajectòria professional no poden considerar-se sense més condicionaments negatius que afectin la seva imparcialitat".
