Argumenta que no pot deixar-se sense efecte, perqu no pot ser recorreguda
MADRID, 18 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha acordat aquest dimarts per unanimitat inadmetre a trmit l'incident de nullitat que va presentar l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez, jutjat pel procés independentista, contra la sentncia en la qual es va inadmetre el seu recurs d'empara contra una sanció que li va imposar el centre penitenciari de Soto del Real (Madrid). Aquesta sentncia comptava amb un vot particular discrepant de tres magistrats que van eliminar un pargraf que podria resultar favorable al líder independentista.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha dictat una providncia en la qual assenyala que la "jurisprudncia constitucional reiterada" estableix que contra les sentncies del tribunal de garanties no es pot presentar recurs i tot aix de conformitat a l'article 164.1 de la Constitució Espanyola i al 93.1 de la Llei Orgnica del Tribunal Constitucional. "Per aix, no poden ser deixades sense efecte", afegeix.
Després de conixer que els magistrats Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, tots ells situats en el sector més progressista d'aquest rgan, havien modificat el text ems, la defensa de Snchez va mostrar la seva "estupor" pel que va passar i va decidir presentar un incident de nullitat de les actuacions.
Davant d'aix el tribunal explica que l'única possibilitat és "procedir al seu aclariment o a rectificar errors materials (article 267.1 Llei Orgnica del Poder Judicial), que és el que va succeir en aquest cas per mitj de l'escrit de 4 de juny de 2019 contra el qual el recurrent pretén promoure incident de nullitat d'actuacions".
RECURS "EXTEMPORANI"
Snchez, en presó preventiva des del 16 d'octubre del 2017, va acudir al TC després que se li confirmés una sanció imposada pel centre penitenciari al febrer del 2018 que el va privar de passejos i actes recreatius comuns durant un mes per gravar i difondre un missatge abans de les eleccions a Catalunya que s'havien celebrat dos mesos abans. El tribunal va inadmetre el seu recurs per haver-se presentat fora de termini.
En aquesta sentncia hi apareixia el vot discrepant dels tres magistrats progressistes, en el punt 7 dels quals es deia expressament que la decisió d'inadmetre el recurs de Snchez per "extemporanetat" es va adoptar en contra de la jurisprudncia del mateix TC "per evitar que aquest tribunal hagués de pronunciar-se sobre el fons dels drets fonamentals" invocats pel pres.
"De ben segur, en conscincia que s'hagués tractat d'un pronunciament estimatori", afegien, apuntant al fet que la conducta del pres el 3 de desembre no va poder suposar una desobedincia a una concreta ordre judicial que va ser signada 11 dies després.
No obstant aix, els tres magistrats van eliminar aquest pargraf del seu vot particular alludint a l'article 267.3 de la Llei Orgnica del Poder Judicial. Fonts del tribunal de garanties consultades per Europa Press van assenyalar llavors que el text eliminat formava part "d'un projecte inicial que no responia a la voluntat dels redactors del vot ni al que va ser objecte de la deliberació en el ple i que va ser errniament signat".
FALQUES PUBLICITRIES PER A LES ELECCIONS CATALANES
L'exlíder de l'ANC, per a qui Fiscalia demana 17 anys de presó pel delicte de rebellió, va mantenir una comunicació telefnica el 3 de desembre del 2017 amb Nuri Guillaumes, extresorera de l'associació, amb l'objectiu d'extreure unes falques que després van ser emeses en la campanya electoral.
Institucions Penitenciries va considerar que s'havia saltat les normes que són comunes per a tots els interns i li van prohibir la comunicació amb aquesta interlocutora, el van canviar de mdul del centre penitenciari, a més de la prohibició recorreguda davant del TC.
El missatge de Jordi Snchez va ser la seva primera aparició en la campanya de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre del 2017. Demanava, entre d'altres coses, votar la candidatura de Carles Puigdemont (de la qual ell era número dos) per derrotar all que representava l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els seus "ximples útils", en allusió als defensors de la Constitució i contraris a la proclamació de la República catalana per mitj d'un referndum prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i declarat illegal pel Tribunal Constitucional.
