MADRID, 29 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) podria rebutjar un eventual recurs contra la Mesa del Parlament, si aquesta admet a tràmit la declaració de ruptura amb Espanya pactada entre JxSí i la CUP, seguint la doctrina que va fixar amb l'anomenat 'pla Ibarretxe'.
Els serveis jurídics de l'Estat estan preparant un informe, a petició del Govern espanyol, per avaluar com frenar la declaració d'inici del procés independentista a Catalunya, així com els seus possibles efectes; aquest dimecres mateix el ministre de Justícia, Rafael Catalá, assegurava que l'Advocacia estudia si es pot recórrer la declaració en si mateixa.
Tot i això, el TC ja té fixada la doctrina sobre aquesta qüestió, ja que el Govern de José María Aznar va recórrer el 25 d'octubre del 2003 davant de l'Alt Tribunal els acords del Govern basc, presidit per Juan José Ibarretxe amb els quals s'aprovava la 'Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat de País Basc', i el 4 de novembre d'aquest mateix any també va recórrer la decisió de la Mesa del Parlament basc que acordava el començament de la tramitació del projecte.
Els recursos presentats aleshores demanaven la suspensió de manera immediata del projecte i de la seva tramitació en entendre que vulnerava en més de cent ocasions la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el mateix reglament del Parlament basc, per entendre que atemptava contra la sobirania nacional.
Tot i això, el TC va admetre una sentència el 27 d'abril del 2004, amb José Luis Rodríguez Zapatero ja en el Govern, en què raonava la seva decisió de rebutjar aquests recursos --que havia adoptat el 21 d'abril-- per entendre que el 'pla Ibarretxe' encara era un projecte i també perquè admetre'ls aniria contra la "lògica del sistema parlamentari democràtic".
La sentència del TC precisava que el primer era acreditar la condició de resolució d'aquests acords, al qual el mateix Tribunal va respondre negativament i va al·legar que si es poguessin declarar antijurídics "simples projectes de lleis" o la intenció d'elaborar lleis seria impossible dur a terme reformes.
Al·legaven en aquest sentit que "només l'admissió de la impugnació produeix irremissiblement la suspensió del debat, raó suficient per extremar el rigor en el tràmit d'admissió, i rebutjar impugnacions que, com és el cas, desnaturalitzarien irremeiablement de prosperar, els principis fonamentals de la democràcia parlamentària.
Fins i tot precisava que "el fet que una iniciativa només pugui prosperar amb èxit si abans es reforma la Constitució no converteix la proposta en si en una iniciativa inconstitucional" perquè, explica, durant el debat parlamentari pot quedar alterada.
La proposta, afegia el TC, en la seva condició d'iniciativa parlamentària és l'"expressió d'una atribució inherent a tot govern en un sistema democràtic parlamentari, que és la de sotmetre la Cambra legislativa a iniciatives normatives o de pura discussió política", de l'encert i oportunitat de la qual només pot legítimament pronunciar-se el cos elector.
El TC concloïa que "en aquest cas, com és evident, s'està molt lluny encara de la fase de formalització normativa", i ha deixat clar que "el simple enunciat d'una proposició contrària a la Constitució no constitueix un objecte d'enjudiciament per aquest Tribunal", ja que l'acord només pretén iniciar un debat parlamentari sense arribar encara a un resultat normatiu i, per tant, qualsevol judici és prematur.
Aquesta sentència va ser aprovada amb el vot favorable de 7 dels 12 magistrats i va comptar amb el vot en contra d'uns altres 5; a més s'hi van incorporar tres vots particulars, entre els quals hi havia el del president del TC, que en aquell moment era Manuel Jiménez de Parga.
Jiménez de Parga sostenia en el seu vot que el 'pla Ibarretxe' incloïa "nombroses violacions de la Constitució espanyola", unes violacions que segons la seva opinió eren tan evidents que no calia esperar per apreciar-les que finalitzés el recorregut d'un llarg procés en el qual podien introduir-se retocs o canvis.
I deixava clar que "no tot pot debatre's lliurement en un debat parlamentari en la Cambra basca perquè autonomia no és sobirania".