MADRID, 15 Maig (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional no ha admès el recurs d'empara que va presentar el català Alberto Solá per la decisió del Suprem de desestimar la demanda de paternitat que va presentar el rei Joan Carles, en entendre que no ha esgotat tots els mitjans d'impugnació en la via judicial i donada la "manifesta inexistència de violació d'un dret fonamental d'empara".
Així consta en una providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, que recull la decisió de la Secció Tercera de la Sala Segona de no admetre a tràmit el recurs d'empara "perquè el recurrent no ha esgotat degudament els mitjans d'impugnació dins de la via judicial", precisant que no ha interposat l'incident de nul·litat d'actuacions previst a l'article 241.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).
"I donada la manifesta inexistència de violació d'un dret fonamental d'empara, violació que, d'acord amb l'article 44.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, és condició perquè aquest tribunal pugui exercir l'esmentada tutela", explica la providència, datada el passat 5 de maig.
La Secció, conformada pels magistrats Adela Asúa, Juan José González Rivas i Pedro José González-Trevijano, acorda traslladar la seva decisió al Ministeri Fiscal amb la indicació que "si no hagués interposat un recurs de súplica en el termini legal de tres dies, s'arxivaran les actuacions".
Alberto Solá ha explicat a Europa Press que acudirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, contra la negativa de la Justícia espanyola d'investigar els seus orígens i ha lamentat que els magistrats "no hagin estat capaços de resoldre un tema tan senzill com és una demanda de filiació", que en aquesta ocasió, afecta la "Corona espanyola".
RECURS D'EMPARA
En el seu recurs, aquest espanyol, nascut a Barcelona el 1956, va denunciar la vulneració del seu dret a obtenir una tutela judicial efectiva i la "indefensió" soferta arran de la sentència dictada pel Tribunal Suprem esgrimint que no acompanyava el principi de prova que exigeix la llei per donar versemblança a la seva demanda. Aquest òrgan no va admetre després la demanda de paternitat que va ser presentada per Jeanne Sartiau, l'advocat de la qual va anunciar també que recorreria aquesta decisió.
A més, la defensa de Solá defensava haver aportat "bastants indicis" per sustentar la seva acció, recordava que la jurisprudència ha declarat que hi ha prou amb oferir una sèrie de proves perquè es practiquin en el moment adequat i subratllava que s'ha d'"exigir" als tribunals "la realització de l'activitat necessària per arribar a la veritat material".
"La càrrega de la prova ha de recaure sobre qui tingui més facilitat per provar un fet", prosseguia la defensa d'Alberto Solá, que precisava que el seu client ha presentat, entre altres indicis, les cartes enviades a la Casa Reial o una prova d'ADN, que, "si bé és parcial, n'hi hauria prou amb el testimoni del perit criminalista que l'ha fet". "Està clar que s'ha d'exigir dels òrgans judicials la realització de l'activitat necessària per arribar a la veritat material, abandonant per a això històriques interpretacions rígides i formalistes respecte de la càrrega de la prova", afegia.
En qualsevol cas, l'advocat de Solá, Francesc Bueno, advertia que s'hauria d'haver aplicat el Codi Civil de Catalunya, ja que el seu client ostenta el veïnatge civil català. Segons aquest text, "no cal" presentar cap principi de prova, per la qual cosa la seva demanda hauria d'haver estat admesa a tràmit.
Així, va basar el seu recurs d'empara al "dèficit de tutela" en què va incórrer la resolució de la Sala del Civil el Tribunal Suprem en no haver "entrat en el fons de la pretensió en virtut d'una interpretació dels fets que no es compadeix ni amb la realitat dels esdeveniments, ni amb un criteri raonable" de resolució del litigi.
Segons el recurrent, el rei Joan Carles va mantenir una relació amb la seva mare biològica Anna María Bach Ramon abans de ser proclamat cap de l'Estat. Solá, nascut a Barcelona el 1956, va ser criat en una família adoptiva.
