MADRID 23 maig (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit aquest dijous mantenir la suspensió de l'euro per recepta a Catalunya decretada el passat 15 de gener, quan ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la iniciativa de la Generalitat.
El Govern espanyol va demanar en el seu recurs la suspensió de la taxa a l'entendre que la mesura implantada a Catalunya afectava un supòsit regulat per una llei estatal i va al·legar que les comunitats no poden incidir directament o indirectament en la fixació de preus de productes farmacèutics, segons estableix l'article 149.1.16a de la Constitució.
En la seva decisió, el ple del Tribunal Constitucional ha tingut en compte la dificultat de reparació al·legada per l'Advocat de l'Estat en el recurs presentat en nom del Govern espanyol el 21 de desembre del 2012, a l'entendre que la taxa catalana "perjudica" la igualtat dels espanyols al "gravar dues vegades" l'adquisició de medicaments.
La sentència admet que "efectivament (es produeix) una dificultat de reparació que justifica el manteniment de la suspensió".
Així, estima que, "estant el fet imposable de la taxa associat a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l'emissió de receptes mèdiques, el nombre de subjectes passius afectats, tot i que poguessin ser identificats a través de la traçabilitat inherent al sistema de recepta electrònica, tindria caràcter massiu".
I, per argumentar-ho, acudeix a les dades de l'informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat que reflecteix que les receptes facturades a Catalunya en el període juliol-novembre 2012, segons el qual van tenir una mitjana mensual que puja a 10.077.842.
DEVOLUCIÓ "EXCESSIVAMENT ONEROSA"
"Això evidencia no només el caràcter excessivament onerós de les càrregues, molèsties i costos que, en el seu cas, comportarien per als subjectes passius les operacions de devolució de les quantitats ja ingressades --necessita la sentència--, sinó també per a la pròpia Administració autonòmica, que es veuria obligada a arbitrar un procediment de devolució individualitzat amb uns costos de gestió que, fins i tot, podrien arribar a superar la quantia recaptada per la pròpia exacció de la taxa".
La sentència, tot i això, no admet com a justificable de suspensió el fet al·legat que, tot i el reduït de la quantia de la taxa (un euro per recepta), pogués ser una barrera que impedeixi l'accés a la prestació farmacèutica dels usuaris amb menys recursos i majors necessitats al sumar-se a l'aportació (l'anomenat copagament) establerta per la legislació estatal.
En aquest sentit, els magistrats descarten que càpiga "apreciar una reducció de la qualitat i eficàcia de la prestació farmacèutica que reverteixi en una lesió del dret a la protecció de la salut, ja que els arguments relatius a l'adherència al tractament i a l'impacte econòmic de la norma autonòmica sobre els pensionistes es formulen amb un caràcter marcadament hipotètic que en cap moment es concreten ni justifiquen" en les al·legacions del Govern espanyol.
A més, recorden que en la normativa catalana queden exempts del pagament de la taxa els perceptors de pensió no contributiva, els beneficiaris del programa de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) i els perceptors de la prestació econòmica per al manteniment de necessitats bàsiques i de la prestació de la Llei d'integració social dels minusvàlids i beneficiaris del Fons d'Assistència Social (FAS), al temps "s'estableix un límit anual que implica l'exempció a partir de la dispensació de 61 receptes a un mateix subjecte passiu".
Per aquesta raó, estima que "el legislador ha tingut en compte la situació dels col·lectius econòmicament més desafavorits i dels malalts crònics, el que, unit a la reduïda quantia de la taxa, permet descartar que la mateixa suposi un risc irreparable per a la salut, pel que fa justificació del manteniment de la suspensió".
La sentència tampoc pren en consideració les restants al·legacions de l'Advocat de l'Estat respecte a la possible desviació de la prescripció a medicaments més cars o a l'efecte frontera, entre d'altres, malgrat la qual cosa ha decidit mantenir la suspensió de la vigència dels articles 16 i 41 de la Llei de Catalunya 5/2012 de 20 de març de mediques fiscals, financeres i administratives i de creació de l'Impost sobre estades en establiments turístics.
