Rebutja la petició de l'escriptor Jaume Cabré que els suspesos puguin exercir la seva funció parlamentària mentre es resol l'assumpte
MADRID, 13 des. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dijous denegar la suspensió de les resolucions del Tribunal Suprem que van impedir a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, al seu número dos al Govern Oriol Junqueras i als altres acusats en la causa pel procés independentista exercir els seus càrrecs públics com a diputats al Parlament.
La interlocutòria desestima el recurs d'empara presentada per un grup de particulars, encapçalat per l'escriptor Jaume Cabré en el qual va sol·licitar que deixés sense efecte la interlocutòria del jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, del passat 9 de juliol en el qual va decretar la suspensió de Puigdemont, Junqueras i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) després de confirmar-se els seus processaments pel delicte de rebel·lió.
Així mateix, va impugnar la interlocutòria de la Sala Penal del Tribunal Suprem del darrer 30 de juliol en la qual confirmava aquesta decisió de Llarena en considerar que les dues resolucions havien vulnerat el dret d'aquests acusats a participar en els assumptes públics després de ser elegits en les eleccions catalanes del 21 de desembre de l'any passat. Per això va demanar com a mesura cautelar que s'aixequés aquesta suspensió de càrrec públic.
Ara el tribunal de garanties, no entra en el fons de la qüestió sobre la vulneració de drets, i decideix per unanimitat no accedir a la petició de Cabré que els afectats poguessin exercir la seva funció parlamentària mentre es resol l'assumpte.
SUPOSARIA ANTICIPAR UNA RESOLUCIÓ ESTIMATÒRIA
"Accedir a la suspensió equivaldria a anticipar una possible resolució estimatòria del recurs d'empara i suposaria no aplicar temporalment una norma de rang legal, l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, la utilització jurisdiccional del qual gaudeix de presumpció de legitimitat", diu la interlocutòria del Tribunal Constitucional.
Per a això, els magistrats es basen en la doctrina constitucional i, d'acord a les al·legacions del Ministeri Fiscal, assenyalen que "en aquest tràmit processal no pot efectuar-se l'anàlisi de la qüestió de fons, ni cal qüestionar les bases fàctiques que la sustenten ni tampoc anticipar indegudament el que ha de ser resolt en l'oportuna sentència".
Precisament, el Constitucional també està estudiant la constitucionalitat d'aquesta mesura adoptada pel Tribunal Suprem, perquè Rull, Turull i Sànchez també van presentar un recurs contra totes dues actuacions del Suprem; així com l'acord de la Mesa del Parlament del passat 8 d'octubre --impugnat pel PSC-- que va permetre als diputats de JxCat mantenir la delegació del vot dels diputats culpables en la causa del procés en comptes de nomenar altres membres de les llistes com a substituts, tal com van optar els parlamentaris suspesos d'ERC.
Si bé, aquest acord va ser revocat l'endemà, el 9 d'octubre, però el tribunal de garanties va accedir a estudiar-lo perquè vol establir jurisprudència sobre aquesta qüestió, perquè la decisió de la Mesa "pogués tenir unes conseqüències polítiques generals".
