Alejandro Martínez Vélez - Europa Press - Arxiu
MADRID 28 des. (EUROPA PRESS) -
Un Tribunal Constitucional (TC) de majoria progressista estudiar els recursos contra les reformes que concerneixen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el mateix TC, contra la llei catalana que elimina la quota del 25% de castell a les aules, o contra la llei de l'avortament.
Amb l'entrada dels candidats del Govern central --l'exministre Juan Carlos Campo i l'ex-directora general del Ministeri de Presidncia Laura Díez-- i del CGPJ --el magistrat del Tribunal Suprem César Tolosa i la magistrada jubilada María Luisa Segoviano--, canvia el tauler de majories al TC. Fins ara, al tribunal hi figuraven 6 magistrats del bloc conservador i 5 del progressista. El nou escenari canviar per afavorir l'ala progressista, que aconseguir reunir 7 magistrats i els conservadors es quedaran amb 4.
Amb aquest canvi, el focus est posat en la resposta del TC als recursos de Vox i el PP contra les dues reformes dels últims anys sobre la llei orgnica del poder judicial (LOPJ). La primera, del mar del 2021, va prohibir a un CGPJ caducat --com l'actual-- fer nomenaments discrecionals en els alts tribunals, mentre que la segona, del juliol passat, va tornar al Consell el poder per designar els seus dos candidats al TC.
La primera reforma va ser impugnada tant per Vox com pel PP. Tots dos recursos van ser admesos a trmit per la decisió encara est pendent. En la mateixa situació es troba el recurs popular contra la segona modificació. Algunes veus havien exigit al TC resoldre aquestes impugnacions per resoldre dubtes en la crisi del CGPJ, si bé fonts de la cort de garanties subratllen la necessitat de mantenir el TC al marge.
A finals d'any, el PP i Vox també van recórrer contra dues esmenes incorporades en la proposició de llei que deroga el delicte de sedició i reforma el de malversació, per les quals es rebaixava la majoria amb la qual el CGPJ elegeix els seus dos aspirants al TC i s'eliminaven les barreres perqu els dos candidats del Govern central poguessin prendre possessió sense esperar els dos del Consell.
El TC, després de dos plens extraordinaris, va admetre a trmit el recurs del PP i les mesures cautelaríssimes que incloa i va suspendre la tramitació parlamentria de totes dues esmenes, la qual cosa va suposar excloure-les de la proposta legislativa, que finalment es va aprovar el 22 de desembre.
El recurs de Vox, encara pendent d'admetre's o no a trmit, és molt més ampli perqu no només s'adrea contra aquestes dues esmenes sinó contra el conjunt de la proposició de llei, per com és la tramitació parlamentria, exprés i sense informes dels rgans consultius --CGPJ, Consell Fiscal, Consell d'Estat--.
SUSPENSIÓ CAUTELAR A LES CORTS GENERALS
El recurs popular contra aquestes esmenes va donar lloc el 19 de desembre a una decisió indita: la suspensió urgent de la tramitació parlamentria a les Corts Generals. Mai abans, en més de 40 anys d'histria, el tribunal havia frenat un debat i una votació al Congrés.
Aquestes esmenes contenien una reforma de la LOPJ i de la llei orgnica del TC (LOTC) destinada a desbloquejar la renovació del mateix tribunal. El 12 de juny va expirar el mandat de 4 dels seus 12 magistrats --Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares--, el ter que la Constitució encarrega reemplaar al Govern central i al CGPJ, amb dos cadascun.
L'objectiu de l'esmentada reforma era, d'una banda, rebaixar les majories perqu el Consell elegeixi els seus dos aspirants al TC i, per l'altra, eliminar els obstacles perqu els dos nominats per l'executiu espanyol --l'exministre Juan Carlos Campo i l'ex-alt crrec de La Moncloa Laura Díez-- poguessin prendre possessió com a magistrats del TC sense esperar la dupla del CGPJ.
25% DE CASTELL I AVORTAMENT
El TC té igualment sobre la taula els recursos del PP i Cs contra la llei catalana que evita la sentncia dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que reafirma l'obligació que almenys el 25% de les classes a Catalunya siguin en castell. Vox també hi va recórrer en contra per la seva impugnació no es va admetre a trmit per un defecte formal.
També s'espera la resposta del TC al recurs presentat el 2010 pel PP contra la llei de l'avortament impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va suposar implantar un sistema de terminis, al qual després s'ha afegit un recurs de Vox contra la llei que penalitza l'assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques per interrompre voluntriament l'embars.
