Mas pot acudir ara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per exposar el seu cas, un cop esgotades les instncies a Espanya
MADRID, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
La sentncia del ple del Tribunal Constitucional (TC), que avala per unanimitat la condemna d'inhabilitació del Suprem contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas per desobeir el TC amb la consulta del 9 de novembre del 2014, subratlla que la provisió del tribunal de garanties del 2014 disposa de la naturalesa prpia de "resolució judicial". Per aix, assevera que el Suprem no va vulnerar el principi de legalitat penal.
D'aquesta manera, el TC rebutja el recurs d'empara que l'expresident va presentar davant el tribunal de garanties --la decisió es va avanar la setmana passada--, i amb aquesta sentncia s'obre la porta perqu Mas pugui presentar un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ats que ha esgotat les vies de recurs a Espanya.
El recurs d'empara anava contra la sentncia del 23 de gener del 2019 de la sala penal del Tribunal Suprem, que va estimar parcialment el recurs de cassació interposat contra la sentncia del 13 de mar del 2017 de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El recurrent va ser condemnat com a autor d'un delicte de desobedincia coms per autoritat o funcionari públic, previst en l'article 410.1 del Codi Penal (CP), a les penes de multa de dotze mesos i inhabilitació especial per a l'exercici de crrecs públics electes, ja siguin d'mbit local, autonmic o estatal, i també per a l'exercici de funcions de govern tant en l'mbit autonmic com de l'Estat, durant un any i un mes.
El delicte apreuat pels rgans judicials es funda en l'incompliment de la providncia del Tribunal Constitucional, del 4 de novembre del 2014, en la qual en virtut de la invocació del Govern central de l'article 161.2 de la Constitució, es va acordar la suspensió del procés de participació ciutadana previst per al dia 9 de novembre del 2014, en qu es cridava els catalans i les persones residents a Catalunya a manifestar l'opinió que tenien sobre el futur polític de Catalunya.
La sentncia sosté que els rgans judicials no han vulnerat el principi de legalitat penal perqu entenen que la provisió del TC té la naturalesa prpia d'una "resolució judicial" susceptible d'integrar el tipus penal de l'article 410.1 del Codi Penal. El TC assenyala que aquest tipus exigeix que el que s'incompleixi obertament siguin resolucions judicials, i pel ple, aquesta afirmació no és fruit d'una interpretació irracional o arbitrria quant al rgim jurídic de les resolucions d'aquest tribunal.
D'altra banda, la sentncia desestima la denúncia relativa a la manca d'executivitat i concreció de la providncia incomplerta, perqu tampoc no considera illgiques o arbitrries les conclusions a les quals han arribat els tribunals penals, quan han ents que la indicada providncia és "executiva per antonomsia" i el contingut és clar i determinat.
El ple tampoc no qüestiona l'apreuament dels rgans judicials, sobre que "el demandant va obrar amb coneixement del mandat judicial i amb intenció d'incomplir-lo"; ni es desautoritza l'apreuament dels rgans judicials, relatiu al fet que el requeriment previ a l'interessat "no és un requisit típic del delicte de desobedincia, ni una condició objectiva de penalitat, sinó un mitj d'acreditar el dol la rellevncia del qual s'atenua quan s'atribueix a autoritats o funcionaris públics".
Finalment, també es desestima la queixa que la condemna penal vulnera el dret a participar en els assumptes públics i els drets a la llibertat ideolgica, d'expressió i de reunió.
