Recorren al tribunal de garanties davant la falta de resposta del TS, al que van qüestionar la seva competència el gener passat
MADRID, 19 març (EUROPA PRESS) -
Una de les sales del Tribunal Constitucional haurà de decidir en els propers dies sobre l'admissió a tràmit d'un recurs presentat divendres passat per les exdiputades de la CUP Anna Gabriel, que és a Suïssa, i Mireia Boya per vulneració dels seus drets fonamentals en la tramitació de la causa del procés independentista per part del Tribunal Suprem.
També denuncien la falta de resposta per aquest òrgan del recurs que van presentar al gener per la falta la competència de l'alt tribunal, en entendre que aquest assumpte correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La Sala penal del Tribunal Suprem va inadmetre l'incident de nul·litat d'actuacions sense motivació alguna, segons la defensa de les diputades, i enfront d'aquesta resolució es va presentar un recurs de súplica que encara està pendent de ser resolt.
En el seu recurs plantegen que existeix una "falta d'aparença d'imparcialitat objectiva" per part de Llarena ja que el fiscal que va signar la querella contra l'exgovern de Carles Puigdemont i la Mesa del Parlament, el mort José Manuel Maza, "va ser durant catorze anys membre de la Sala Segona del Tribunal Suprem, l'òrgan judicial encarregat de la seva instrucció i enjudiciament" i a la qual pertany el jutge Llarena. També esmenta Julián Sánchez Melgar, qui ha estat membre de la mateixa fins a la seva elecció com a substitut de Maza a la Fiscalia General de l'Estat.
"Podem entendre que haver compartit Sala amb una de les parts durant 9, 12 o 14 anys és un supòsit equiparable a l'amistat íntima de l'article 219.9 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) perquè resulta evident que la relació humana que es produeix en aquesta situació pot comprometre la neutralitat del juzgador, o almenys resulta raonable pensar-ho", insisteixen en el seu recurs al TC.
Afegeixen que "per això el més recomanable és precisament per preservar l'aparença d'imparcialitat objectiva, la remissió de la causa als jutjats naturals, ordinaris i situats en el lloc de comissió dels fets, els jutjats d'instrucció de Barcelona"
DEMANEN QUE ES JUTGI A BARCELONA
Els lletrats afirmaven també en el seu recurs que el Suprem no pot dur a terme aquesta investigació perquè és "perfectament coneixedor" que existeix una causa similar oberta en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, així com en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra persones aforades --aquesta ha estat finalment acumulada en l'alt tribunal-- que investiguen els preparatius del referèndum del passat 1 d'octubre.
En aquest sentit, Gabriel i Boya insisteixen ara en el seu recurs al TC, al qual ha tingut accés Europa Press, que "és possible i conforme a dret que sigui un jutjat de Barcelona --amb la garantia prèvia del repartiment-- el que conegui de la present causa --amb l'emissió de peça separada especial per als aforats en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya--, i aquesta és la lectura que més s'acomoda dret i sobretot als drets fonamentals invocats".
Enfront d'això, critiquen que el Suprem, amb l'única argumentació que el caràcter plurisubjetiu del delicte de rebel·lió, ha justificat la seva competència ignorant que el TSJC s'ha declarat sistemàticament competent per al coneixement del delicte de rebel·lió.
Igualment es feia esment davant el Suprem, i no s'ha respost segons la defensa, a les seves acusacions contra el Govern de Mariano Rajoy com a responsable de les presons d'alguns dels investigats. Afirmen que l'Executiu, i concretament la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, havia fet declaracions durant la campanya electoral prèvia a les eleccions del passat 21 de desembre "atribuint al paper de l'executiu l'actual resultat de privació de llibertat i exili dels principals líders independentistes".
Referent a això, el recurs davant el TC assenyala que "és lògic que declaracions com aquestes, entre moltes altres, generin perplexitat en una societat que ja es mostra molt crítica amb el funcionament de la cúpula judicial i la seva designació". Una percepció, afegeix, denunciada també en l'informe GRECO del Consell d'Europa i fins i tot pels propis jutges que conformen la judicatura espanyola mitjançant informes d'algunes associacions de magistrats.
ESPECIAL TRANSCENDÈNCIA CONSTITUCIONAL
En el seu recurs davant el TC la defensa assenyala que la seva petició té especial transcendència constitucional perquè es plantegen dues vulneracions de drets fonamentals per part dels poders públics sense que hi hagi per part del Tribunal Constitucional un pronunciament sobre sengles assumptes, malgrat la seva rellevància jurídica.
Es tractaria de la vulneració del jutge predeterminat per la Llei i del dret a la tutela judicial efectiva davant la falta de segona instància penal.
La decisió de no entrar en el fons per part del Suprem és clara, segons aquesta part. "Tot i que el recurs de súplica ens permet discutir la inadmissió de la qüestió de competència i per tant debatre quant a procedibilitat i qüestions processals, la veritat és que en matèria de tutela de drets fonamentals (*), el tribunal es nega ni tan sols a entrar al debat, amb què es produeix una manifesta vulneració de drets fonamentals, i concretament del dret a la tutela judicial efectiva i a l'anomenat dret al recurs efectiu previst en l'article 13 del Conveni Europeu Drets Humans (CEDH), conclouen.
