MADRID, 3 Gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha estat posant traves des del 2013 a l'anomenat procés independentista de Catalunya amb més d'una desena resolucions que han paralitzat i després declarat inconstitucionals els diversos passos que han fet els governs d'Artur Mas i després de Carles Puigdemont per organitzar una consulta independentista i posar les bases legals d'un futur Estat català.
Encara sota la presidència de Pascual Sala, el 7 de maig del 2013, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la impugnació pel Govern espanyol del primer acord pel qual el Parlament de Catalunya va aprovar, el gener del 2013, una declaració de sobirania que incloïa el 'dret a decidir' del poble de Catalunya".
El Parlament català va sol·licitar que la suspensió s'aixequés de manera "immediata". El Tribunal de garanties, ja amb Francisco Pérez de los Cobos de president, va acordar de manera unànime mantenir-la l'11 de juliol del 2013.
LA CONSULTA DEL 9-N EN DOS INTENTS
El següent pas d'importància que va fer el Parlament català va ser l'aprovació d'una nova llei de consultes el setembre del 2014 que va servir de base perquè el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, signés la convocatòria d'una consulta sobiranista per a Catalunya que havia de celebrar-se el 9 de novembre d'aquell mateix any. Deu dies després, el 29 de setembre, el ple del TC es va reunir de manera urgent i a instàncies del Govern espanyol va resoldre suspendre -també per unanimitat- tant la nova llei de consultes com el decret de convocatòria.
Per esquivar la prohibició, el govern de Mas va convocar a través del web oficial de la Generalitat una "consulta alternativa" -que va denominar procés participatiu'- que no aclaria prou el marc jurídic en què s'havia de desenvolupar i l'objectiu de la qual era evitar una nova impugnació per part del Govern espanyol de Rajoy, que es va produir igualment.
El 4 de novembre del 2014, cinc dies abans de la celebració de la consulta, el Tribunal la va suspendre cautelarment i va prohibir també "les restants actuacions de preparació de l'esmentada consulta o vinculades a ella", per la qual cosa les autoritats i poders públics de Catalunya no podien, en teoria, promoure cap acte relacionat amb la crida a les urnes per a aquell dia.
La consulta es va fer igualment, cosa que va provocar una querella per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions a l'expresident Mas, l'aleshores vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera d'Educació Irene Rigau. Després es va actuar davant el Tribunal Suprem contra el diputat i ex-conseller de Presidència Francesc Homs. La resolució de fons sobre la Llei de consultes i la primera convocatòria que es va realitzar del 9-N es va conèixer uns mesos més tard, el 25 de febrer del 2015, quan els magistrats del TC van declarar inconstitucionals dos preceptes de la Llei de Consultes Populars no Referendàries del 2014 i nul de ple dret l'acord de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
Uns mesos més tard, l'11 juny, el TC va declarar que els actes de l'anomenat "procés participatiu" -la consulta alternativa del 9-N, que va ser la que es va acabar celebrant- també havien de ser declarats inconstitucionals perquè és l'Estat i no les comunitats autònomes qui té la competència exclusiva per convocar consultes que "afecten l'ordre constituït i el fonament de l'ordre constitucional".
PROCÉS DE RUPTURA
El 5 de novembre també del 2015 el TC va admetre a tràmit els recursos que havien presentat PP, C's i PSC contra la tramitació parlamentària de l'anomenada resolució independentista, que havia estat portada en el ple després de ser admesa pels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Els recursos van ser estimats parcialment el 6 de juny del 2016 en considerar el TC que els drets dels diputats van ser vulnerats perquè la Cambra autonòmica va actuar de manera "irregular per prematura" sense escoltar la Junta de Portaveus.
Tot i això, en aquesta mateixa resolució els magistrats del TC van rebutjar aplicar les mesures cautelars plantejades pels populars i la formació taronja i l'objectiu del qual era el d'invalidar els efectes dels acords parlamentaris adoptats fins ara pel Parlament. Això va suposar, en la pràctica, que el TC avalés la celebració del ple del Parlament més proper a aquesta data en la qual es va debatre la proposta de resolució per donar començament al procés de "desconnexió".
La resolució havia estat suspesa l'11 de novembre del 2015 després d'admetre's a tràmit el recurs que l'Advocacia de l'Estat havia presentat sobre aquesta qüestió en nom del Govern espanyol.
En aquesta sentència de novembre del 2015 el Tribunal Constitucional ja va advertir expressament a la presidenta del Parlament Carme Forcadell i a Mas de les seves responsabilitats, inclosa la penal, si desobeïen les seves resolucions, si bé no va acollir la petició que havien realitzat els serveis jurídics de l'Estat per advertir també d'una possible suspensió en les seves funcions dels càrrecs implicats.
LA SENTÈNCIA MÉS DESOBEÏDA
El 2 de desembre del 2015 el TC va dictar la sentència que va marcar els darrers enfrontaments jurídics entre el Govern espanyol i la Generalitat, en declarar inconstitucional la resolució independentista que va donar començament a la ruptura amb Espanya.
A partir d'aquest moment, la major part dels recursos presentats per l'Executiu de Rajoy, i que han centrat tota l'activitat del tribunal de garanties durant el darrer any, han denunciat l'incompliment d'aquesta resolució mitjançant la figura dels 'incidents d'execució' d'aquesta sentència reforçats mitjançant una reforma del propi TC que permet suspendre en les seves funcions als qui desobeeixin les seves resolucions.
Fora d'aquesta dinàmica d''incidents d'execució' cal destacar, tot i això, la resolució per la qual el passat 3 de juliol el TC va anul·lar els anomenats 'pilars de l'Estat català', unes normes que figuraven a la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives del 2015 entre les quals hi havia la creació d'una Agència Tributària catalana.
Com el Govern va continuar amb el seu full de ruta i davant els requeriments del Govern espanyol, el TC va viure un 'estiu calent' aquest darrer any i el 9 de juliol va estimar l'incident de nul·litat que l'instava a actuar contra la comissió d'estudi del procés constituent creada pel Parlament com un dels passos per fer realitat l'anomenada resolució independentista. Tot i això, es va limitar a fixar els límits d'actuació que els seus integrants no han d'excedir.
Poc després, en una convocatòria poc habitual en celebrar-se a l'1 d'agost, els magistrats van donar el primer pas per poder aplicar, si es donés el cas, la imposició de multes o l'obertura d'un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària.
Com a conseqüència d'aquesta última decisió del tribunal de garanties -coneguda després de l'estiu, el 6 d'octubre- la Fiscalia va acabar querellant-se contra Forcadell perquè considera que el seu paper en l'aprovació per part de la cambra autonòmica de les conclusions de l'anomenada Comissió d'Estudis sobre la Independència podia tenir rellevància penal.
Finalment, pocs dies abans de Nadal s'han conegut dues últimes resolucions del TC claus en aquest enfrontament jurídic entre el Govern espanyol i la Generalitat: EL 14 de desembre s'ha admès un nou incident d'execució de sentència contra les últimes resolucions d'impuls del "procés constituent" entre les quals hi ha, la que ratificava la celebració d'un referèndum al 2017 amb o sense l'aval de l'Estat; i la nul·litat -notificada el passat dia 23- de les tres ponències per a les 'lleis de desconnexió'.
