També admet a tràmit el recurs de Puigdemont contra la suspensió de les seves funcions després que es confirmés el seu processament
MADRID, 20 jul. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat admetre a tràmit el recurs d'empara que va presentar l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el pronunciament de la sentència pel procés independentista, per la qual va ser condemnat a 13 anys de presó i inhabilitació per sedició, mentre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolia la seva immunitat després de ser elegit diputat del Parlament Europeu.
A més, el ple també ha decidit per unanimitat admetre a tràmit el recurs d'empara que va presentar l'expresident català Carles Puigdemont (fugit de la justícia espanyola) contra la decisió del magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, que va confirmar la sala penal de suspendre'l de manera automàtica de les seves funcions com a càrrec públic, en aplicació a l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) després que es confirmés el seu processament pel delicte de rebel·lió.
En tots dos casos, el tribunal de garanties accepta estudiar aquestes dues qüestions perquè aprecia una "transcendència constitucional especial" perquè els recursos plantegen un "problema" o afecten una "faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal".
En el cas del recurs de Junqueras --, el TC afegeix que es tracta a més d'un afer que transcendeix el cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social i econòmica".
PENDENT DE LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL ELEVADA AL TJUE
La defensa d'Oriol Junqueras que exerceix l'advocat Andreu Van den Eynde, va recórrer les actuacions del 14 d'octubre i 18 de novembre del 2019 en les quals la sala penal de l'alt tribunal va afirmar que no paralitzaria la sentència sobre el procés, que es va conèixer el mateix 14 d'octubre mentre el TJUE resolia la qüestió prejudicial que el Suprem va elevar sobre la immunitat parlamentària del líder d'ERC.
L'advocat, que va instar el mes de juliol de l'any passat a tramitar aquesta qüestió prejudicial, va insistir que el Suprem deixés en suspens la decisió fins que el TJUE es pronunciés per evitar que la sentència no s'apliqués correctament.
El tribunal europeu es va pronunciar el passat 19 de desembre i va reconèixer la immunitat parlamentària de Junqueras després de ser elegit eurodiputat en les eleccions del mes de maig de l'any passat. No obstant això, el Suprem va concloure que la condemna a presó era ferma i per tant, d'acord amb la llei electoral, va comunicar tant al Parlament Europeu com a la Junta Electoral Central la seva inhabilitació com a europarlamentari.
Va afegir que el TJUE admetia en la sentència mantenir la mesura cautelar de presó, sempre que l'òrgan judicial ho consideri necessari, després d'un judici ponderatiu i justificat per la gravetat dels fets imputats i per la persistència d'un evident risc de fugida i reiteració delictiva. Així mateix, el Suprem va subratllar que Junqueras havia estat proclamat electe tot just l'endemà que conclogués el judici del procés.
RECURS DE PUIGDEMONT A l'APLICACIÓ DEL 384 BIS DE LA LECRIM
Quant al recurs de Puigdemont, el tribunal de garanties analitzarà si la interlocutòria del jutge Llarena del 9 de juliol del 2018 i la que va dictar l'endemà la sala penal per ratificar la decisió de suspendre'l de manera automàtica després que es confirmés el processament va vulnerar els seus drets fonamentals.
L'expresident català ja va assistir l'octubre del 2018 al TC per impugnar la decisió del jutge instructor al·legant que la decisió del magistrat instructor no tenia fermesa i es vulnerava el dret dels ciutadans a participar en afers públics a través dels seus representants, com també el seu dret a accedir i estar en condicions d'igualtat en l'exercici del càrrec públic que ostenta.
Precisament per la falta de resposta als recursos del Suprem, el tribunal de garanties va inadmetre la impugnació de Puigdemont perquè va considerar que era "prematur", atès que encara no havia esgotat la via judicial.
Es dona la circumstància que el TC ja s'ha pronunciat sobre la constitucionalitat d'aquest article i va avalar l'aplicació del 384 bis de la Lecrim, que va permetre suspendre el mes de maig de l'any passat els llavors presos preventius del procés --ja condemnats per sedició-- Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez en la seva condició de membres del Congrés dels Diputats.
