MADRID, 21 gen. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha adms a trmit el recurs d'empara que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va presentar després de la suspensió de crrec públic que va acordar al juliol contra ell el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés independentista.
La decisió de Llarena es va justificar per l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, si bé el tribunal de garanties estableix en la seva providncia d'admissió que en el recurs de Puigdemont hi "concorre una especial transcendncia constitucional perqu planteja un problema o afecta la faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".
La providncia donada a conixer aquest dilluns requereix al Tribunal Suprem perqu en un termini que no excedeixi de deu dies remeti una certificació o fotocpia adverada de les actuacions corresponents.
NO HI HA URGNCIA EXCEPCIONAL PER RESPONDRE
D'altra banda, respecte a la sollicitud de suspensió de la resolució recorreguda el ple no aprecia la "urgncia excepcional" a la qual es refereix l'article 56.6 de la Llei Orgnica del Tribunal Constitucional (LOTC).
No obstant aix, procedeix a formar l'oportuna pea separada i concedir un termini de tres dies al Ministeri Fiscal i al recurrent en empara perqu efectun les allegacions corresponents.
En la seva interlocutria, Llarena considerava que es complien en el cas de Puigdemont tots els requisits que contemplava l'article de la LeCrim per suspendre'l, perqu la Sala Penal del Tribunal Suprem ja havia fet ferm en aquell moment el seu processament pel delicte de rebellió i estava decretada la presó provisional una Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE), contra l'exmandatari catal.
Llarena també assenyalava que era llavors la Mesa del Parlament la que havia d'adoptar les mesures precises perqu aquesta suspensió es fes efectiva i deixar la possibilitat que els processats suspesos poguessin ser substituts temporalment per altres integrants de les seves candidatures.
"Resultaria inefica si la lgica i legítima aspiració de mantenir la majoria parlamentria obtinguda en els comicis, forcés els processats suspesos a renunciar de manera irrevocable a una representació que la llei els limita només temporalment", deia en la seva interlocutria el jutge instructor.
Tampoc no considerava Llarena coherent que calgui "imposar" als grups parlamentaris en els quals s'integren els sis processats al fet que renuncin "a la seva majoria parlamentria" mentre duri la suspensió, ni que els fins ara diputats abandonin "definitivament" el seu dret de representació dels electors.
