MADRID 1 març (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha inclòs en l'Ordre del Dia de la seva sessió de la setmana vinent --entre els propers 6 i 8 de març-- l'admissió o no del recurs presentat per l'Advocat de l'Estat contra l'anunci d'investidura de Carles Puigdemont dut a terme el passat dia 22 de gener pel president del Parlament, Roger Torrent, han informat a Europa Press fonts d'aquest òrgan.
També va recórrer el Govern central la convocatòria d'un ple d'investidura pel 30 de gener que finalment no va ser celebrat en exigir-se que l'elecció del candidat de JxCat fos presencial.
El requisit que Puigdemont estigués present en el seu ple d'investidura, sumat al fet que hagués d'acudir amb autorització expressa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena --que l'investiga per possible rebel·lió o sedició i malversació de fons públics-- es va adoptar de forma inèdita pel tribunal de garanties com a mesura cautelar prèvia a admetre o no el recuso del Govern central. En aquest moment es va donar a més termini als diputats electes de JxCat, entre ells al mateix Puigdemont, i al Parlament que presentessin al·legacions abans de decidir-se sobre l'admissió del recurs.
En les seves al·legacions JxCat ha argumentat que el requeriment que li va fer en el seu moment el TC en dictar els seus requisits per a la investidura vulnera l'"autonomia" de la Cambra. Aquest requeriment consisteix en no iniciar, tramitar, informar ni dictar cap acord o actuació per a un debat d'investidura de Carles Puigdemont (JxCat) com a candidat a presidir la Generalitat que no respectés les mesures cautelars del TC, i els avisava de possibles responsabilitats, inclosa la penal.
Segons JxCat, l'ordre d'impedir o paralitzar iniciatives parlamentàries dirigida al president i a la resta de la Mesa d'una assemblea legislativa és "una clara extralimitació de l'exercici de la funció de control de constitucionalitat", i també argumenten que l'acte que s'impugna és obligat i taxat segons l'Estatut, i constitueix un acte parlamentari de tràmit.
DRETS DELS DIPUTATS
També al·legaven que el requeriment va dirigit a persones que no tenen cap intervenció directa en els actes que s'impugnen, i que la indicació del TC, sense sentència prèvia, limita "greument" drets dels diputats i qualificaven les mesures cautelars de "monstruositat jurídica". Per la seva banda, el Parlament també demana que desestimi el recurs del Govern central.
La solució aconseguida en el seu moment pel TC, que es va reunir de forma extraordinària aquest dissabte per adoptar les seves mesures cautelars, va permetre superar les tesis contràries a l'admissió del recurs plantejades inicialment pel ponent de la resolució, el magistrat progressista Juan Antonio Xiol. Actualment es busca un acord unànime respecte d'aquest assumpte, per evitar una imatge de fractura del tribunal en un assumpte que es considera de gran transcendència.
