MADRID 6 març (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) debatrà a partir d'aquest dimarts dos assumptes que poden tenir conseqüències de cara a un possible desbloqueig de la situació política a Catalunya: un és el presentat pel PSC que sol·licita la fixació d'un termini per a la celebració del ple d'investidura al Parlament --en protecció dels drets dels diputats de complir amb la seva funció legislativa--, mentre que el segon suposarà l'admissió finalment o no a tràmit del recurs presentat pel Govern espanyol --amb l'informe contrari al Consell d'Estat-- contra l'anunci d'investidura de Carles Puigdemont.
Tots dos recursos, el del PSC i el presentat en el seu moment per l'Advocacia General de l'Estat, s'han inclòs en l'ordre del dia de la sessió plenària d'aquesta setmana, que es desenvoluparà entre aquest dimarts i dijous.
En el seu recurs, el PSC demana als magistrats del tribunal de garanties que en el moment d'admetre a tràmit el seu recurs fixi unes mesures cautelars que podrien suposar el desbloqueig de l'actual situació política.
EL PSC DEMANA UN TERMINI PER AL PLE D'INVESTIDURA
Sol·licita concretament que el TC fixi un termini per celebrar el ple d'investidura o una data límit a partir de la qual hagi de considerar-se que ha tingut lloc un "fet equivalent" a una primera votació, la qual cosa permetria deixar córrer els terminis legals per convocar unes altres eleccions.
El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont (JxCat) que havia anunciat inicialment per al passat 30 de gener després que el TC dictés que no podria celebrar-se tret que el candidat fos present en el ple i amb autorització judicial.
ACTIVACIÓ DEL COMPTE ENRERE
El president de la Cambra va demanar llavors un informe als lletrats del Parlament perquè diguessin si el compte enrere de dos mesos per investir un president havia començat a córrer, si bé els juristes van dictaminar per unanimitat que els terminis no havien començat i que el calendari s'havia congelat.
Van indicar a Torrent que la situació no podia eternitzar-se i que tenia a les seves mans el fet de poder activar el compte enrere.
Pel que fa al qüestionat recurs del Govern espanyol contra la investidura de Puigdemont, la seva admissió o no a tràmit sembla haver perdut un cert interès després que el cap de llista de JxCat anunciés a finals de la setmana passada que renunciava a optar a la Presidència de la Generalitat en favor del número dos de la seva llista, qui va ser president de l'ANC, Jordi Sánchez, a la presó des de mitjans del passat mes d'octubre per presumpta rebel·lió i sedició.
El requisit que Puigdemont fos present en el seu ple d'investidura, sumat al fet que hagués d'acudir amb autorització expressa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena --que l'investiga en la causa del procés sobiranista--, es va adoptar de manera inèdita pel tribunal de garanties com a mesura cautelar prèvia a admetre o no el recurs del Govern central.
En aquell moment es va donar a més un termini als diputats electes de JxCat, entre ells el mateix Puigdemont, i al Parlament perquè presentessin al·legacions abans de pronunciar-se sobre l'admissió del recurs.
En les seves al·legacions JxCat ha argumentat que el requeriment que li va fer en el seu moment el TC en dictar els seus requisits per a la investidura vulnera l"autonomia" de la Cambra.
Aquest requeriment consisteix en no iniciar, tramitar, informar ni dictar cap acord o actuació per a un debat d'investidura de Carles Puigdemont (JxCat) com a candidat a presidir la Generalitat que no respectés les mesures cautelars del TC, i els avisava de possibles responsabilitats, inclosa la penal.
Segons JxCat, l'ordre d'impedir o paralitzar iniciatives parlamentàries adreçada al president i a la resta de la Mesa d'una assemblea legislativa és "una clara extralimitació de l'exercici de la funció de control de constitucionalitat", i també argumenten que l'acte que s'impugna és obligat i taxat segons l'Estatut, i constitueix un acte parlamentari de tràmit.
DRETS DELS DIPUTATS
També al·legaven que el requeriment va adreçat a persones que no tenen cap intervenció directa en els actes que s'impugnen, i que la indicació del TC, sense sentència prèvia, limita "greument" els drets dels diputats i qualificaven les mesures cautelars de "monstruositat jurídica".
Per la seva banda, el Parlament també demana que desestimi el recurs del Govern central.
La solució assolida en el seu moment pel TC, que es va reunir de manera extraordinària aquest dissabte per adoptar les seves mesures cautelars, va permetre superar les tesis contràries a l'admissió del recurs plantejades inicialment pel ponent de la resolució, el magistrat progressista Juan Antonio Xiol.
Actualment es treballa en un acord unànime respecte d'aquest assumpte, per evitar una imatge de fractura del tribunal en un tema que es considera de gran transcendència per al futur de Catalunya en els propers mesos.
