MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dimarts la sentncia que rebutja el recurs d'empara que va presentar el president d'Ómnium Cultural, Jordi Cuixart -jutjat aquests dies per rebellió- contra diverses resolucions del Tribunal Suprem contrries a aixecar la mesura de presó provisional que compleix des del 16 d'octubre del 2017, que qualifica de "pertinent, adequada i proporcional".
La resolució de la sentncia, que ha estat redactada pel magistrat Andrés Ollero, va ser avanada el passat 7 de maig.
En els seus fonaments jurídics, la resolució raona que no es pot retreure tatxa d'inconstitucionalitat al Suprem perqu es va acordar duent a terme una correcta anlisi de proporcionalitat sobre la pertinncia i adequació de la presó provisional, tenint en compte la gravetat dels fets que s'imputen i la finalitat que persegueix la mesura restrictiva de llibertat.
El Tribunal, que recorda la doctrina constitucional relativa a la presó provisional, assenyala la "imprescindible presncia d'una finalitat constitucional legítima, com pot ser evitar el risc de fugida o substracció de l'acció de l'Administració de Justícia, la prevenció del risc d'obstrucció en la instrucció del procés i la necessitat de conjurar el perill de reiteració delictiva".
En aquest sentit, la sentncia avala les raons que va adduir el magistrat instructor de la causa especial per fundar el risc de fugida com "el reiterat menyspreu del demandant a acatar les decisions judicials; la seva pertinena a un collectiu que compta amb una estructura organitzativa, recursos econmics estimables i armadures internacionals".
També s'ha afegit com a dada complementria el fet que s'hagin evadit altres encausats a tercers pasos, en els quals disposen de suport econmic i organitzatiu.
EVITAR PERJUDICIS AL SEU FILL NO JUSTIFICA LA LLIBERTAT
Tampoc cal formular retret d'inconstitucionalitat a la resposta que ha donat el Tribunal Suprem per rebutjar la circumstncia personal que el recurrent va allegar respecte als perjudicis que podia patir el seu fill menor a causa de la presó provisional del seu pare. El ple del TC assenyala que "evitar perjudicis als fills menors no justifica la impossibilitat d'acordar la presó provisional dels seus pares".
La sentncia també rebutja que la conducta analitzada en el present recurs d'empara "estigui emparada per les llibertats de reunió, manifestació i expressió" a les quals expressament ha alludit el demandant.
D'altra banda, el ple tampoc admet el recurs d'empara per ser prematur respecte a la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. El Tribunal, que aplica la doctrina asseguda en les STC 30/2019, de 28 de febrer; 129/2018, 130/20108 i 131/2018 recorda que "ens trobem en un supsit en el qual s'acudeix davant aquest Tribunal per una adduda vulneració de drets fonamentals produda en el si d'una causa penal que es trobava en curs en presentar-se la demanda".
Per tant, "en el moment en qu va ser interposat el recurs d'empara, el recurrent encara comptava amb la possibilitat, en la via judicial prvia, de procurar la reparació del dret fonamental referit".
