La Generalitat va impugnar articles de la Llei de Procediment Administratiu Común de les Administracions Públiques
MADRID, 31 maig (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) avala que únicament els estatuts autonòmics puguin llevar, limitar o repartir la potestat reglamentària en les comunitats autònomes. En una sentència notificada aquest dijous, el tribunal de garanties dóna la raó en part a la Generalitat de Catalunya i dictamina que incorre en inconstitucionalitat la previsió que només excepcionalment les conselleries quedin habilitades per adoptar normes reglamentàries.
El Govern català havia impugnat diversos preceptes de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques en considerar que la llei estatal envaïa competències autonòmiques relatives a l'organització, el règim jurídic i el procediment de les Administracions Públiques. La sentència compta amb un vot particular formulat per la magistrada María Luisa Balaguer Callejón.
La resta de magistrats, en una sentència que ha tingut com a ponent Andrés Ollero, assenyalen que diverses de les previsions d'aquesta norma estatal no respecten les competències que els Estatuts reconeixen a les autonomies en el marc de la Constitució.
Així, destaca que el procediment administratiu comú és un "dels pilars sobre els quals s'assentarà el dret administratiu espanyol", però la sentència descarta que això pugui dur-se a terme regulant, a través de normes estatals l'exercici de la iniciativa legislativa de les Autonomies.
Es declaren contraris a l'ordre de distribució de competències les previsions de la llei que es refereixen a l'elaboració d'avantprojectes de llei autonòmics i s'estableix que l'elaboració de reglaments pot ser objecte de regulació bàsica, però l'exigència d'una planificació anual desborda aquest àmbit.
REBUTJA ATRIBUCIONS A HISENDA
El Ple del TC també rebutja l'atribució al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques del disseny dels models de poder destinats a ser recollits en els corresponents registres electrònics. El Tribunal entén que la confecció i aprovació d'escrits administratius estandarditzats implica competències d'execució o gestió, que són pròpies de les Comunitats Autònomes.
Considera també que si l'intercanvi fluid o automatitzat d'informació arribés a aconsellar tècniques de normalització, l'Estat no pot actuar unilateralment sinó que haurà de recórrer a mecanismes de cooperació amb les Autonomies. En aquesta mateixa línia es descarta que pugui interpretar-se que les Autonomies i els ens locals puguin organitzar plataformes electròniques pròpies si el Ministeri citat no dona el vistiplau a la justificació aportada en termes d'eficiència.
Finalment, la resolució judicial fa una reflexió sobre que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ve impulsant millores en l'elaboració de lleis. Les propostes, molt influïdes per experiències de països anglosaxons (les anomenades Better Regulation) tenen una dimensió més exhortativa que vinculant, en la línia del "dret suau" ('softlaw'), però no deixa de condicionar els Estats. A Espanya són ja vàries les lleis en les quals cal observar ressons d'aquestes propostes, però l'OCDE considera que es tracta d'un intent, ara com ara, insuficient.
VOT PARTICULAR
Discrepa de la majoria que defensa la declaració d'inconstitucionalitat dels arts. 1.2 i 9.3 i de la disposició addicional segona de la Llei 39/2015. El primer d'ells, entén que la mateixa doctrina constitucional que cita la sentència impedeix imposar a les Comunitats Autònomes els instruments normatius a través dels quals hagin d'establir tràmits addicionals o diferents als contemplats en la Llei en matèries de la seva competència.
Quant a l'art. 9.3, considera que és contrària a la potestat d'autoorganització de les Comunitats Autònomes la imposició a totes les Administracions Públiques dels sistemes d'identificació electrònica acceptats per l'Administració General de l'Estat, sense que es prevegi la situació inversa.
Respecte a la disposició addicional segona, configura una tècnica de control de l'Administració estatal sobre les Administracions autonòmica i local que decideixin establir els seus propis registres i plataformes en lloc d'adherir-se als establerts per l'Administració General de l'Estat.
