Glòria Sánchez - Europa Press - Arxiu
MADRID 20 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) començarà dimarts a estudiar els recursos d'empara de dirigents independentistes contra la negativa del Suprem (TS) a amnistiar-los de malversació (els qui van investigar i jutjar la cúpula del procés consideren que no s'hi donen les condicions), i entre ells hi ha l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, amb ordre de detenció des de 2017.
Després que la cort de garanties avalés l'any passat la llei d'amnistia rebutjant els recursos d'inconstitucionalitat presentats majoritàriament pel PP, el TC afronta ara donar resposta a Puigdemont i exconsellers del seu Executiu enfront de la interpretació del TS per no aplicar-la: l'apreciació d'un propòsit d'aconseguir benefici personal patrimonial en la seva actuació durant el procés.
La deliberació sobre els recursos d'empara arriba després del suport a la mesura de gràcia per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va descartar l'altra premissa del TS per no concedir definitivament l'amnistia: que es va afectar als interessos financers de la Unió Europea amb l'1-O.
Per començar, el TC té previst abordar dimarts el recurs d'empara de l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, en un ple on el ponent serà el magistrat José María Macías, del sector conservador i contrari a amnistiar la malversació en la línia seguida pel TS.
La resta de recursos d'empara, que inclouen el de Puigdemont i els de l'exvicepresident Oriol Junqueras o exconsellers com Raül Romeva i Dolors Bassa, aniran en plens successius, va informar el TC.
EL SUPREM MANTÉ EL SEU 'NO'
El TC torna així a entrar en escena amb l'amnistia, pocs dies després de la decisió del TS de rebutjar la petició de Puigdemont, que segueix processat perquè no va ser jutjat donada la seva fugida, perquè se l'amnistiés després de la sentència del TJUE.
Tampoc va acceptar el magistrat instructor del 'procés', Pablo Llarena, aixecar l'ordre estatal de detenció en contra seva i va subratllar que la postura del TJUE no resolia sobre el propòsit d'obtenir un benefici personal que ell aprecia respecte al procés.
A més, el magistrat va incidir que les sentències dictades fins avui pel TC sobre la constitucionalitat de l'amnistia no van resoldre tampoc l'aplicació discutida del benefici personal.
Són unes resolucions que, va exposar, "no han deixat sense efecte la interpretació del benefici personal realitzada en aquesta causa, encara que tampoc constitueixin una validació especifica d'aquesta interpretació".
Sobre la petició d'aixecar l'ordre estatal de detenció, Llarena va dir que es formulava com a conseqüència de l'arxiu, doble persecució o aplicació de l'amnistia, per la qual cosa, en no prosperar, no procedia l'alçament de la mesura per aquests motius.
LA INCÒGNITA DEL RETORN
Això sí, l'instructor del procés en el TS va avisar que la seva negativa "no declara irrevisables les mesures ni converteix la falta d'amnistia en una justificació suficient de qualsevol restricció cautelar", sinó que "es limita a rebutjar l'aixecament per les raons ara formulades, sense excloure l'examen que procedeixi davant d'altres circumstàncies concretes", va argumentar en una interlocutòria.
Fonts del TS ja van dir a Europa Press que Llarena agilitarà la seva decisió sobre aplicar l'amnistia a Puigdemont quan sàpiga els detalls de la sentència que el TC acordi sobre el recurs de Turull i l'argumentació que prengui sobre el suposat benefici patrimonial associat al delicte de malversació.
Si entén que la resposta del TC al recurs de Turull és favorable a aplicar la mesura de gràcia a aquesta forma de malversació i extensible a la resta de processaments, Llarena no esperarà a que el TC dicti sentència sobre el recurs de Puigdemont per decidir si li aplica la llei, segons les mateixes fonts.
Que el magistrat aixequi l'ordre de detenció permetria Puigdemont tornar a Espanya sense ser arrestat, fet sobre el que Junts evita especular ara com ara. "No participem d'aquests rumors. Som prudents en aquest sentit. Volem veure les sentències i esperem que siguin el més ràpid possible", va declarar aquesta setmana en roda de premsa el portaveu de Junts, Josep Rius.
Rius sí va tornar a demanar als tribunals que apliquin "d'una vegada per sempre" la llei d'amnistia aprovada en el Congrés dels Diputats ael maig de 2024 i confirmada per la justícia europea.
