El TS valorarà si la dona, que va donar a llum una nena amb minusvalidesa, ha de ser indemnitzada per la Generalitat
MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha atorgat l'empara a una dona que, després de sotmetre's a la implantació d'un dispositiu anticonceptiu en un hospital públic de Badalona (Barcelona), es va quedar embarassada i va donar a llum una nena a la qual la Generalitat ha reconegut un grau de minusvalidesa del 70%.
La Fiscalia davant del TC ha informat a favor de concedir l'empara, segons es reflecteix en la sentència de la qual ha estat ponent el president del Tribunal, Francisco Pérez de los Cobos.
La resolució comporta anul·lar dues resolucions de la sala contenciosa administrativa del TS que van rebutjar la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la recurrent contra l'Institut Català de la Salut (ICS), així com l'incident de nul·litat de les actuacions presentat amb posterioritat.
A més, ordena al Tribunal Suprem que dicti una nova sentència que sigui respectuosa amb el dret vulnerat, això és, el dret a la tutela judicial en la seva vessant de dret a obtenir una resolució motivada i fundada en el Dret (article 24.1 de la Constitució).
La sentència explica que, segons la jurisprudència constitucional, el deure de motivació dels òrgans judicials no exigeix "un raonament exhaustiu i detallat" sobre totes les proves aportades.
N'hi ha prou que, de manera explícita o fins i tot implícita, quedin clarament exposats els criteris jurídics i les raons en els quals es basa la decisió.
EL SUPREM NO HO HA ANALITZAT
En el present cas, el Tribunal Suprem no ha fet una "anàlisi expressa" ni la sentència conté tampoc una resposta tàcita sobre les proves que, segons el parer de la recurrent, acreditarien que el dispositiu anticonceptiu no va ser implantat.
Entre aquestes proves, informes mèdics que posen de manifest que l'implant no va ser localitzat al braç de la pacient a través de les proves radiològiques i ecogràfiques que li van ser practicades després de conèixer-se el seu embaràs i estudis sobre l'elevada eficàcia del dispositiu i la "gairebé nul·la possibilitat d'embaràs" en aquells casos en els quals es col·loca correctament.
Segons el TC, el Suprem "situa a la demandant en una posició d'impossibilitat probatòria completament irracional".
De fet, afirma la sala, el conjunt de raonaments jurídics de la sentència impugnada no permet conèixer les raons per les quals el Suprem no pren en consideració les proves aportades per la demandant.
I això, continua la sentència, malgrat que "una anàlisi externa de les proves, la valoració de les quals s'omet, evidencia una consistència suficient perquè sigui exigible a l'òrgan jurisdiccional una anàlisi detallada d'aquestes que donés resposta a la tesi de la demandant", segons la qual el seu embaràs és la prova evident que el dispositiu no es va implantar, atès el seu provat nivell d'eficàcia.
"La seva presa en consideració (...) --afegeix-- va poder haver conduït a apreciar el nexe de causalitat exigit legalment per poder declarar l'existència de la responsabilitat patrimonial de l'Administració sanitària discutida en el procés judicial i a l'estimació de la pretensió indemnitzatòria".
A més, afegeix la sala, "les proves sobre les quals la sentència sustenta la desestimació del recurs (...) no tenen la contundència que la resolució impugnada els atribueix".
Es tracta, d'una banda, de la declaració testifical d'un metge "que manifesta no recordar res" i que "no ha afirmat que el dispositiu s'implantés en aquest cas, sinó que ha cenyit les seves respostes al procediment habitual d'inserció de l'anticonceptiu"; i, d'una altra, de l'informe del Servei d'Urgències, aportat per l'Institut Català de la Salut, en el qual consta que "s'insereix el dispositiu sense incidències i que s'informa la pacient de l'acte mèdic a practicar", però del qual no es coneix l'autor i "en què tampoc consta la firma de la demandant".
