Jasper Jacobs / Europa Press
Els dotze magistrats participaran en les discussions sobre l'aplicació de la llei a Puigdemont o Junqueras
MADRID, 21 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà la setmana vinent un Ple on s'espera que rebutgi les recusacions llançades contra diversos magistrats en el marc dels recursos d'empara presentats pels líders del 'procés', entre ells l'ex president català Carles Puigdemont i l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, per la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar-los la malversació de l'1-O.
Segons l'ordre del dia del Ple, que començarà el 23 de setembre, al que ha tingut accés Europa Press, els magistrats estudiaran la petició de l'Advocacia de l'Estat d'apartar al magistrat conservador José María Macías; la de Vox contra el president del TC, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido; i les dirigides pel propi Puigdemont i l'ex conseller Antoni Comín contra Macías i els també magistrats conservadors Enrique Arnaldo i Concepción Espejel.
Fonts jurídiques indiquen a Europa Press que els ponents d'aquesta sèrie de recusacions proposen rebutjar-les i que el previsible és que el Ple avali aquesta postura.
L'Advocacia de l'Estat va interessar apartar a Macías de les deliberacions sobre aquests recursos d'empara per haver-se pronunciat en contra de la llei d'amnistia en textos oficials quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Es tracta del mateix argument pel qual va ser apartat, a instàncies de Fiscalia, de les discussions sobre la llei d'amnistia en els recursos i qüestions d'inconstitucionalitat registrats contra la mateixa, la primera sentència de la qual es va conèixer el juny passat per avalar-la.
Fonts consultades expliquen que en aquest cas les recusacions contra Macías seran rebutjades perquè una cosa és el control abstracte sobre la constitucionalitat de la llei, que es fa a través d'aquests recursos i qüestions, i una altra és la seva aplicació al cas concret, que s'estudia en les empares.
Puigdemont i Comín van recusar a Macías per motius similars als esgrimits per l'Advocacia de l'Estat, mentre que a Arnaldo i Espejel els van retreure la seva "estreta relació amb el PP". A més, van recriminar a Arnaldo que en un recent llibre mostrés la seva "animadversió" cap a l'expresident català i, a la magistrada, el seu vot particular contra l'absolució en 2020 del major dels Mossos d'Equadra Josep Lluís Trapero per l'1-O.
CAP A l'ADMISSIÓ I EL REBUIG DE LES CAUTELARS
Estava previst que en el Ple anterior, celebrat la setmana passada, els magistrats admetessin a tràmit els recursos d'empara registrats per Puigdemont, Comín i el també exconseller Lluís Puig.
No obstant això, les recusacions efectuades per Puigdemont i Comín contra Macías, Arnaldo i Espejel van obligar a retardar l'admissió per ventilar abans les recusacions, que finalment s'han acumulat totes en un mateix Ple per poder avançar en els procediments d'empara.
Els recursos d'empara presentats per Junqueras i els ex consellers Raül Romeva i Dolors Bassa ja van ser admesos a tràmit el febrer passat, mateix curs que va seguir el del també exconseller Jordi Turull a l'abril. Com a mesura cautelar, reclamaven que se'ls aixequés la pena d'inhabilitació que se'ls va imposar pel 'procés'. En la mateixa línia, Puigdemont ha demanat que se li retiri cautelarment l'ordre de detenció nacional que pesa en contra seva.
Les citades fonts subratllen respecte a ambdues peticions cautelars que, encara que és freqüent que se sol·licitin, és "raríssim" que es concedeixin i preveuen que els casos de Junqueras i Puigdemont no seran una excepció, per la qual cosa hauran d'esperar a la decisió de fons sobre els seus recursos d'empara.
PLE Al COMPLET
En aquestes deliberacions participarà el Ple al complet, amb els seus dotze magistrats, a diferència del que va ocórrer amb la primera sentència sobre l'amnistia, que va contestar al recurs d'inconstitucionalitat del Pàg.
Llavors, van decidir deu magistrats --sis progressistes i quatre conservadors-- perquè Macías va quedar apartat i el progressista Juan Carlos Camp es va abstenir perquè quan era ministre de Justícia va dir en l'informe a favor d'indultar als condemnats del 'procés' que l'amnistia era "clarament inconstitucional".
Camp, abstingut per a tots els recursos i qüestions d'inconstitucionalitat, no s'ha apartat voluntàriament en les empares per les mateixes raons que adduirà el Ple aquesta setmana per rebutjar les recusacions contra Macías, diferenciant entre l'anàlisi de constitucionalitat de la llei d'amnistia i la seva aplicació a cada cas.
Així les coses, una vegada rebutjades les citades recusacions, els dotze magistrats --amb una majoria progressista de set magistrats enfront de cinc-- intervindran en els procediments d'empara.
