MADRID 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional deliberar des d'aquest dimarts el recurs d'empara presentat per l'expresident catal Quim Torra contra la decisió del Tribunal Suprem que va confirmar al setembre del 2020 la condemna d'un any i mig d'inhabilitació que se li va imposar per un delicte de desobedincia. Aix va suposar incapacitar-lo per al crrec que ocupava.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser qui el va jutjar en primera instncia per desobeir la Junta Electoral Central (JEC) quan aquesta li va ordenar retirar els símbols independentistes durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019.
La defensa de l'expresident va argumentar en la vista per demanar la seva absolució que Torra va ser tractat per la JEC com a "minoria nacional" per "tres paraules en una pancarta" ('Llibertat presos polítics') que haurien d'emmarcar-se en la seva llibertat d'expressió. Ara, la sentncia del TC, ponncia del magistrat Antonio Narváez resoldr l'assumpte.
També en aquest ple arriben qüestions relacionades amb el procés independentista catal, així s'analitzar per exemple la sentncia ed la ponncia de la magistrada María Luisa Balaguer sobre el recurs d'empara que van presentar l'expresident catal Carles Puigdemont i l'exconseller Antoni Comín sobre les actuacions de la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Suprem en la pea de mesures cautelars de recurs per a la defensa dels drets fonamentals.
El recurs va ser presentat contra el veto del Suprem al fet que assumissin el crrec d'eurodiputats després de les eleccions europees. Les actuacions del Suprem denegaven les cautelars contra la no proclamació per no haver assistit personalment a acatar la Constitució espanyola davant de la Junta Electoral Central (JEC).
CIUTADANS I LA MESA DEL PARLAMENT
Si fa uns dies el TC declarava nuls els acords de la Mesa del Parlament pels quals es reivindicava l'amnistia pels presos del procés independentista, en aquest ple es torna a estudiar un altre recurs del Grup Parlamentari de Ciutadans contra la decisió del president de la Diputació Permanent del Parlament catal de l'agost del 2020, contra la decisió del president del Parlament d'aquest mateix mes i contra els acord de la Mesa sobre la situació política creada per la crisi de la monarquia espanyola.
Cal recordar que a l'agost del 2020 es va celebrar al Parlament un ple extraordinari per debatre sobre la monarquia, fet que l'oposició va qualificar d'oportunista.
DRET A L'HABITATGE
En el marc del Ple que se celebrar aquesta setmana, el tribunal deliberar també una sentncia sobre el recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el president del Govern central, Pedro Sánchez, contra el decret-llei de la Generalitat de Catalunya 37/2020, de 3 de novembre, de refor de la protecció del dret a l'habitatge davant els efectes de la pandmia de la covid-19.
Segons el Govern central, aquesta norma podria vulnerar les competncies de l'Estat en matria de legislació processal. Els apartats als quals fa referncia recullen, entre altres qüestions, que la persona arrendatria pot instar un incident de suspensió extraordinari del desnonament o llanament davant el Jutjat per trobar-se en una situació de vulnerabilitat econmica que li impossibiliti trobar una alternativa habitacional per a ell i per a les persones amb les qui convisqui.
Així mateix, l'rgan de garanties deliberar una sentncia sobre el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar més de 50 diputats del PP contra una bateria d'articles de la llei de Catalunya de mesures urgents en matria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge.
Així mateix, est previst que els magistrats donin compte de diverses providncies com la que fa referncia a la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia d'Aragó sobre l'article 10.8 de la llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa, introduda per la disposició final segona de la llei de mesures processals i organitzatives per fer front a la covid-19 en l'mbit de l'Administració de Justícia.
En concret, el tribunal aragons qüestiona la constitucionalitat d'aquest article perqu considera que "dota aquesta jurisdicció d'una dimensió diferent a la que li correspon com a prpia" en el sentit que la Sala té una funció revisoría "i no de cogovern".
En el marc de l'ordre del dia, el TC també donar compte de la qüestió d'inconstitucionalitat interposada pel Jutjat de Primera Instncia número 2 de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) sobre l'article 2.1 del Reial decret-llei 6/2020 per la qual s'adopten determinades mesures urgents en l'mbit econmic i per a la protecció de la salut pública, que modifica l'article 1.1 de la llei de mesures per reforar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social.
