Diu que la norma catalana vulnera la sobirania nacional i la indissoluble unitat d'Espanya
MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat aquest dimarts per unanimitat la inconstitucionalitat i nul·litat de la llei denominada "del Referèndum d'Autodeterminació" aprovada pel Parlament el passat 6 de setembre i que va ser suspesa cautelarment un dia després.
Aquesta suspensió va suposar la prohibició expressa de celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, sobre la qual se sustenten els plans independentista del Govern de la Generalitat.
El tribunal de garanties, que estima el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat, afirma que la norma catalana envaeix competències estatals en matèria de consultes de caràcter referendari i vulnera, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola.
Sosté, així mateix, que durant la tramitació parlamentària de la llei el Parlament va incórrer "en molt greus ruptures del procediment legislatiu", que va afectar d'aquesta manera a la formació de la voluntat de la cambra, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.
La sentència, de la qual ha estat ponent el Magistrat Andrés Ollero, assevera que "un poder que nega expressament el dret es nega a si mateix com a autoritat mereixedora d'acatamient".
La sentència analitza els vicis d'inconstitucionalitat denunciats per l'Advocacia de l'Estat des de tres diferents perspectives: la competencial, la substantiva i la relativa a la tramitació parlamentària.
Ni el Parlament ni la Generalitat van formular al·legacions després de la suspensió de la vigència de la Llei. Abans d'entrar en la seva anàlisi, el tribunal realitza algunes consideracions sobre el suposat dret a l'autodeterminació en el qual la norma recorreguda diu fundar-se i que naixeria del contingut de determinats tractats internacionals subscrits per Espanya.
Així, el dret d'autodeterminació, entès com a 'dret' a promoure i consumar la seva secessió unilateral de l'Estat en el qual es constitueix Espanya", no està reconegut en la Constitució, i tampoc cal entendre, assenyala la sentència, que forma part del nostre ordenament jurídic per via de tractats internacionals.
El TC recorda que "el dret de lliure autodeterminació" dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (tots dos subscrits pel nostre país) ha quedat limitat en "diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides" als casos de "subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres".
Fora d'aquests supòsits, "tot intent encaminat a infringir total o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides".
Sobre la inconstitucionalitat competencial, la sentència explica que "el referèndum és un canal per a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics" sobre el qual l'Estat té una competència exclusiva "sigui quina sigui la modalitat o àmbit territorial sobre el qual es projecti".
No totes les matèries, afegeix, poden sotmetre's a consulta popular autonòmica (sigui o no referendària), i així passa amb aquelles "qüestions fonamentals que van ser resoltes en el procés constituent i que estan sostretes a la decisió dels poders constituïts".
En conseqüència, "la redefinició de la identitat i unitat del subjecte titular de la sobirania és una qüestió que ha de canalitzar-se a través del procediment de reforma previst en l'article 168 de la Constitució per la via del referèndum de revisió constitucional".
Els anteriors raonaments porten al Tribunal a afirmar que la Llei 19/2017 "s'ha dictat sense cap suport competencial" i resulta inconstitucional "en el seu conjunt, en contrariar explícitament "principis essencials del nostre ordenament constitucional: la sobirania nacional, que resideix al poble espanyol, la unitat mateixa de la Nació constituïda en Estat social i democràtic de Dret, i la pròpia supremacia de la Constitució, a la qual estan subjectes tots els poders públics i també, per tant, el Parlament de Catalunya (articles 1.2, 2, 1.1 i 9.1 de la Constitució)".
Es tracta, afegeix, d'una infracció constitucional que "no és fruit d'una entesa equivocada del que la mateixa imposa o permet en cada cas", sinó de "una manifesta negació del ordenament constitucional vigent". La llei impugnada contradiu la supremacia de la Constitució en predicar de si mateixa que "preval jurídicament sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte amb ella".
La supremacia que la Llei de referèndum catalana pretén per a si prové de la consideració que la mateixa fa del poble de Catalunya com a "subjecte polític sobirà", afirmació que està en oberta contradicció amb l'article 1.2 de la Constitució.
"Ni el poble de Catalunya és 'titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat' ni pot, pel mateix, ser identificat com a un 'subjecte jurídic que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional'".
REFORMA CONSTITUCIONAL
La sentència reitera que la Constitució admet "la seva revisió total", però "en el marc dels procediments de reforma" que el text constitucional preveu.
"És plena l'obertura de la norma fonamental a la seva revisió formal, que poden sol·licitar o proposar, entre altres òrgans de l'Estat, les Assemblees de les Comunitats Autònomes".
Insisteix que el Parlament, amb "desconeixement ple" de la lleialtat constitucional i del principi democràtic, "s'ha situat per complet al marge del Dret, ha entrat en una inacceptable via de fet, ha deixat declaradament d'actuar en l'exercici de les seves funcions constitucionals i estatutàries i ha posat en risc màxim, per a tots els ciutadans de Catalunya, la vigència i efectivitat de quantes garanties i drets preserven per a ells tant la Constitució com el mateix Estatut".
Quant a la inconstitucionalitat derivada de la tramitació parlamentària, la sentència realitza un detallat relat del que va passar a la sessió celebrada pel Parlament el passat 6 de setembre i arriba a la conclusió que, durant aquesta, es va vulnerar, de forma "absoluta o radical" el procediment legislatiu ordenat en el Reglament de la pròpia cambra autonòmica (RPC).
Sobre la decisió de la Mesa del Parlament de no sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, assenyala que la petició d'aquest informe "no pot ser suprimida per la cambra sense minvament de la integritat del propi procediment legislatiu i alhora dels drets dels representants a exercir aquesta concreta facultat que la Llei els confereix".
El Ple, no obstant això, va cancel·lar sense més aquesta facultat "per exclusiu imperi" de la majoria i malgrat les protestes de la minoria i a l'advertiment exprés del propi Consell.
Tot això porta a afirmar que "en la tramitació parlamentària del que va acabar sent la Llei 19/2017 es va incórrer en ruptures molt greus del procediment legislatiu, que van afectar sens dubte a la formació de la voluntat de la cambra, als drets de les minories i als drets de tots els ciutadans".
El Tribunal reitera a les autoritats i càrrecs públics de la Generalitat el seu deure, ja expressat en la providència del passat 7 de setembre, de "impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir el trencament d'aquesta sentència", que té "plens efectes davant de tots (articles 164.1 i 38.1 de la Constitució).