Actualitzat 02/12/2015 16:57

El TC declara de manera unànime que la resolució independentista és inconstitucional

No inclou advertiments i veu vulnerats 5 preceptes de la Constitució i 2 de l'Estatut

MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat la impugnació presentada l'11 de novembre pel Govern espanyol contra la resolució independentista del Parlament aprovada a instàncies de JxSí i la CUP per donar començament a la ruptura amb Espanya.

Estableix que "la sobirania de la nació (...) comporta necessàriament la seva unitat", per la qual cosa declara la "inconstitucionalitat i nul·litat" de l'acord parlamentari.

La sentència, que no conté preparació ni cap advertència als signants de la resolució en cas d'incompliment, considera que el text acordat vulnera diversos preceptes de la constitució --els articles 1.1, 1.2, 2, 9.1 i 168, els que al·ludeixen a la unitat del subjecte sobirà, a la submissió a la Constitució dels poders públics i a la reforma de la mateixa Carta Magna-- i els 1 i 2.4 de l'Estatut.

Amb una agilitat inusitada de l'òrgan de garanties, l'assumpte es va introduir dimarts al ple, el primer ordinari del tribunal després de rebre divendres les al·legacions del mateix Parlament, que defensa que la resolució impugnada per l'Advocacia de l'Estat és un "acte parlamentari de naturalesa estrictament política", per la qual cosa no hauria d'haver estat valorada pel TC.

JUSTIFICA LA SEVA URGÈNCIA

Abans d'entrar en el fons del recurs, la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero explica la "prioritat en la seva resolució" perquè així ho exigeix la "transcendència constitucional".

Assenyala també que la via elegida pel Govern central per formular la impugnació és l'adequada, ja que la resolució és un acte parlamentari "capaç de produir efectes jurídics propis i no merament polítics", de manera que rebutja el principal argument presentat pel Parlament en les seves al·legacions.

De fet, afirma la sentència, els pronunciaments continguts en la resolució poden entendre's com el reconeixement, especialment a favor del Parlament i del Govern, "d'atribucions inherents a la sobirania superiors a les quals deriven de l'autonomia reconeguda per la Constitució a les nacionalitats que integren la Nació espanyola".

La sentència recorda que l'"imperi de la Constitució com a norma suprema" de l'ordenament jurídic deriva que la mateixa Constitució "és fruit de la determinació de la nació sobirana per mitjà d'un subjecte unitari, el poble espanyol, en què resideix aquella sobirania, i del qual emanen, per aquesta raó, els poders d'un Estat (article 1.2 de la Constitució)".

Alhora, incideix que la sobirania de la nació, que resideix en el poble espanyol, "comporta necessàriament la seva unitat (article 2 de la Constitució)", i que aquesta unitat del subjecte sobirà és el fonament sobre el qual "la nació mateixa es constitueix, al mateix temps, en Estat social i democràtic de Dret (article 1.1)".

El ple, al llarg de les 33 pàgines de la sentència, recorda també que l'article 1 de l'Estatut disposa que Catalunya, "com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i el present Estatut".

Per tant, la Constitució es presenta "com a norma incondicionada i condicionant de qualsevol altra del nostre ordenament"; es tracta d'una "norma superior a la qual tots --ciutadans i poders públics-- queden subjectes (art. 9.1 de la Constitució)".

SOTMESOS AL POBLE ESPANYOL

Però tal submissió a la Constitució no és sinó una altra forma de submissió a la voluntat popular expressada com a "poder constituent", per la qual cosa --conclou la sentència-- a l'Estat constitucional "el principi democràtic no pot desvincular-se de la primacia incondicional de la Constitució".

La Resolució impugnada contraposa el suposat abast del mandat democràtic rebut pel Parlament a les eleccions del 27S o el caràcter legítim i democràtic de la cambra "a la legalitat i legitimitat de les institucions de l'Estat, en particular d'aquest Tribunal Constitucional".

El dit "mandat democràtic" justificaria l'anunci que les decisions del Parlament "no se supeditaran" a les adoptades per les institucions del conjunt de l'Estat així com l'obertura d'un procés constituent no subordinat, això és, unilateral, diu el text.

En resum, redunda que la resolució independentista ha de fonamentar-se en el principi de legitimitat democràtica del Parlament "la formulació del qual i conseqüències estan en absoluta contradicció amb la Constitució del 1978 i amb l'Estatut".

"Això trastoca no només els postulats de l'Estat de Dret, basat en la plena submissió a la Llei i al Dret, sinó la mateixa legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, que la Constitució reconeix i empara".

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA

En el nostre Estat social i democràtic de Dret, continua el TC, "no hi cap contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional en detriment de la segona", ja que "la legitimitat d'una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat a la Constitució i en l'ordenament jurídic".

El ple del TC afegeix que, en connexió amb el principi democràtic, hi ha dos dels principals trets del nostre Estat constitucional, que són el pluralisme polític i el pluralisme territorial.

Respecte del primer, la sentència recorda que la Constitució "proclama com a mínim continguts i estableix unes regles del joc indefugibles per als ciutadans i els poders públics", i precisament aquest marc constitucional mínim de referència és el que "manté unida la comunitat política dins dels paràmetres del pluralisme polític".

Pel que fa al pluralisme territorial, és l'article 2 de la Constitució, "nucli" de la norma fonamental, el que proclama "el dret de les nacionalitats i regions a l'autonomia".

És a dir, "la Constitució garanteix la capacitat de les Comunitats Autònomes d'adoptar les seves pròpies polítiques en el marc constitucional i estatutari", i "és la mateixa norma fonamental la que obliga a conciliar els principis d'unitat i d'autonomia de les nacionalitats i regions".

Les raons exposades porten el ple a determinar que "l'ordenament jurídic, amb la Constitució a la cúspide, en cap cas no pot ser considerat com a límit de la democràcia, sinó com la seva garantia mateixa".

Finalment, el TC reitera que la Constitució no s'atribueix el caràcter de "lex perpetua", sinó que admet la seva total revisió, però els cursos formals per a la reforma constitucional han de ser respectuosos amb els procediments previstos a la mateixa Constitució.

El Parlament --afirma la sentència-- ha optat per aprovar la Resolució impugnada, "el contingut de la qual incideix directament sobre qüestions reservades en el seu tractament institucional al procediment de reforma constitucional de l'article 168 CE" que, per tant", resulta també vulnerat.

Incideix que la Cambra autonòmica pot sol·licitar la reforma de la Constitució, però no "erigir-se com a font de legitimitat jurídica i política, fins a arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat".

Actuant d'aquesta manera, el Parlament "soscavaria el seu propi fonament constitucional i estatutari (articles 1 i 2.4 de l'Estatut), en sostreure's de tota vinculació a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, i infringiria les bases de l'Estat de Dret i la norma que declara la subjecció de tots a la Constitució.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés