MADRID, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet públiques aquest divendres les sentències que declaren la inconstitucionalitat de tres dels passos del procés independentista.
Així, anul·la la Resolució del Parlament de designació de la sindicatura electoral, del Decret de la Generalitat de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació i del decret de convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
Les tres sentències resolen sobre el fons dels recursos que va interposar el Govern central sobre els tres acords adoptats en el seu moment pel Parlament i es remeten als arguments jurídics de la sentència dictada el passat 17 d'octubre, amb els quals el Tribunal va declarar la inconstitucionalitat de la Llei del referèndum d'autodeterminació.
El tribunal de garanties afirma respecte de cadascuna de les citades normes i disposicions que incorren en les mateixes tatxes d'inconstitucionalitat, tant de caràcter competencial com de caràcter substantiu, que l'anomenada llei del referèndum, de la qual deriven, i que va ser declarada inconstitucional i nul·la pel Tribunal Constitucional el passat 17 d'octubre.
Es vulneren, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola, segons les sentències de les quals han estat ponents la Vicepresidenta del Tribunal, Encarnación Roca, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Santiago Martínez-Encallis.
SOBRE EL DRET DE LLIURE AUTODETERMINACIÓ
En la citada sentència sobre la Llei de Referèndum el tribunal ja recordava, i ara els magistrats tornen a fer-ho, que el dret de lliure autodeterminació" dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (tots dos subscrits pel nostre país) ha quedat limitat en "diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides" als casos de "subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres".
Fora d'aquests supòsits, "tot intent encaminat a infringir totalment o parcial la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides", insisteix el TC.
D'altra banda, per al Constitucional totes aquestes normes en matèria de consultes de caràcter referendari vulneren, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola.
Sosté, així mateix, que durant la tramitació parlamentària d'aquesta normes el Parlament va incórrer "en fracasos molt greus del procediment legislatiu", afectant d'aquesta manera a la formació de la voluntat de la Càmera, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.
Respecte al referèndum d'autodeterminació convocat, el Tribunal afirma que "el que a tots afecta, és a dir, la permanència o no d'aquest Estat comú en què Espanya va quedar constituïda, no podria, arribat el cas, sinó ser reconsiderat i decidit també per tots; el contrari comportaria, amb la ruptura de la unitat de la ciutadania, la fallida, en termes jurídic-constitucionals, de la Nació de tots".
La sentència reitera que la Constitució admet "la seva revisió total", però aquesta només pot dur-se a terme "en el marc dels procediments de reforma" que el text constitucional preveu. "Una altra cosa suposaria --afegeix la sentència-- alliberar el poder públic de tota subjecció a Dret, amb dany irreparable per a la llibertat dels ciutadans".
