MADRID, 24 abr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional ha estimat de forma parcial el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya contra un article concret de la Llei General de Subvencions relatiu a l'incís "per conducte" de la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).
El Govern qüestionava la ingerència d'aquest òrgan estatal en la tramitació de les convocatòries de subvencions d'aquest; això és, la necessària intermediació d'aquest òrgan "per conducte" del qual s'ha de donar trasllat d'un extracte de la convocatòria al diari oficial corresponent per a la seva publicació.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, explica que "si l'interès de l'Estat en la publicitat i transparència de les subvencions justifica el deure de comunicació de la BDNS, el que aquest interès no precisa ni demanda és la necessària intermediació de l'òrgan estatal, de manera que sigui aquest el que hagi de remetre al butlletí oficial l'extracte de la convocatòria per a la seva publicació".
Per tant, la sentència argumenta que "des d'una perspectiva autonòmica aquesta necessària intermediació d'un òrgan de l'Estat sí que pot produir certes pertorbacions en el funcionament de la seva Administració" com, per exemple, l'inevitable retard de la publicitat de la convocatòria exigida per la Llei General de Subvencions.
Per això, el tribunal de garanties declara la inconstitucionalitat de l'incís que exposa que "la BDNS donarà trasllat al diari oficial corresponent de l'extracte de la convocatòria per a la seva publicació, que tindrà caràcter gratuït".
Aquest s'integra en l'article 30.3 de la Llei General de Subvencions 38/2003.
El punt 3 del citat article recull que les despeses s'acreditaran mitjançant factures i altres documents de valor probatori i també mitjançant factures electròniques, sempre que compleixin els requisits exigits per a la seva acceptació en l'àmbit tributari.
LES AUTONOMIES, EXEMPTES DE LES MULTES COERCITIVES
El recurs també impugnava la inconstitucionalitat de l'article 30.7 i 9 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa.
Concretament, la part relativa a les conseqüències derivades de l'incompliment de l'obligació imposada a les comunitats autònomes de comunicar certes dades de les subvencions gestionades a la BDNS (anul·labilitat de la convocatòria i possibilitat que l'Estat pugui imposar multes coercitives als òrgans autonòmics).
Sobre aquest tema, la resolució raona que "la potestat per imposar multes coercitives a autoritats autonòmiques aquí enjudiciades no és pròpiament una tècnica de control jeràrquic ni tampoc un control genèric i indeterminat, però sí que excedeix clarament dels límits assenyalats en la doctrina assenyala pel Tribunal Constitucional, per la qual cosa situa les comunitats autònomes en una situació de subordinació incompatible amb la seva autonomia constitucionalment garantida i amb les seves competències".
Per això determina que els apartats 7 i 9 de l'article 30 de la citada llei "no són inconstitucionals en el sentit que les multes coercitives a les quals aquests es refereixen no poden imposar-se a les comunitats autònomes".
Tampoc dona la raó a la Generalitat pel que fa a la seva impugnació de l'article 23 de la Llei 10/1990 del 15 d'octubre de l'Esport.
El motiu de la controvèrsia se centrava en l'establiment d'una llicència esportiva única per a la participació en qualsevol competició esportiva oficial i amb efectes en els àmbits estatal i autonòmic.
El tribunal explica que la redacció d'aquest precepte "no és inconstitucional interpretat en el sentit que es refereix exclusivament a les competicions oficials d'àmbit estatal".
Per tant, "el precepte impugnat s'acomoda a l'ordre constitucional de distribució de competències".
NOTIFICACIÓ D'ANUNCIS EN EL BOE
El Govern també va recórrer els articles 25 i 26 de la Llei 15/2014, que modifiquen respectivament la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en els quals s'exigeix en tots dos casos que la notificació d'anuncis es faci en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com a "tauló edictal únic".
La sentència desestima el recurs perquè "l'àmbit de l'article 68.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és, quant a actes administratius es refereix, el d'aquells que necessàriament han de ser objecte de publicació per tenir per destinataris una pluralitat indeterminada de persones".
Per contra, per al Tribunal Constitucional, l'àmbit propi de la reforma és el de la "notificació edictal", que es produeix "quan els interessats en un procediment, als quals ha de notificar-se personalment un acte dictat en el seu si són desconeguts, s'ignori el lloc de la notificació (...) o bé, intentada aquesta, no s'hagués pogut practicar. En aquests casos, els preceptes impugnats ordenen que aquesta notificació es faci per mitjà d'un anunci publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat".
