Alejandro Martínez Vélez - Europa Press - Arxiu
També estudia si admet el recurs de Cs contra els acords de la Mesa de mar de 2021
MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) es reuneix aquest dimarts per decidir si admet a trmit el recurs de PP i Cs contra diversos articles de la llei catalana que elimina el 25 per cent del castell a les aules.
Van recórrer diversos articles del Decret-llei 6/2022 que fixen els criteris aplicables a l'elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. També van recórrer els articles 2.1 i 2.4 de la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari.
Segons ha informat l'rgan de garanties, el magistrat Antonio Narváez ser l'encarregat de defensar la ponncia davant el Ple del tribunal.
Tant PP com Cs entenen que amb aquestes normes el Govern vulnera la Constitució en ometre qualsevol referncia al castell com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, van anunciar al maig que recorrerien conjuntament davant el TC la llei del catal a les escoles acordada entre el PSC, ERC, Junts i Comuns.
La secretria general del PP, Cuca Gamarra, va assegurar --en una roda de premsa a la seu del partit a Madrid-- que el recurs per garantir el castell a les escoles de Catalunya l'hauria d'haver impulsat el govern de Pedro Sánchez, per que havia "renunciat perqu pugui seguir sent president".
En una compareixena a Barcelona, la líder de Cs va criticar el "decret trampa" de la Generalitat sobre el catal i va defensar presentar aquest recurs al costat del PP per fer unitat d'acció constitucionalista enfront de l'independentisme.
Un dels fonaments del recurs és que tant el Decret com la Llei ometen qualsevol referncia al castell com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, vulnerant la Constitució, l'Estatut i la prpia doctrina del Tribunal en la sentncia de juny de 2010, segons es recull en un comunicat que va difondre el PP.
El recurs explica que el Decret Llei vulnera l'article 64 de l'Estatut i el 86 de la Carta Magna, en no existir fonament habilitant per a la utilització d'aquesta norma que requereix extraordinria i urgent necessitat, a més de transcendir els límits establerts en l'Estatut per a la utilització d'aquest instrument normatiu.
Altres fonaments del recurs se centren que les normes citades vulneren preceptes constitucionals relacionats amb l'autonomia dels centres garantida per la normativa bsica de l'Estat i amb l'alta inspecció com a competncia exclusiva del mateix, a més de la competncia de l'Estat per a la regulació de l'ús del castell.
LLEI CATALANA SOBRE HABITATGE
El Ple també haur de decidir si admet a trmit el recurs de Vox contra diversos articles de la llei catalana que modifica la llei per afrontar l'emergncia en l'mbit de l'habitatge.
Així mateix, el Ple ha de resoldre el recurs de Vox contra la llei per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica.
LA VOTACIÓ DE LA REFORMA LABORAL
Per la seva banda, la Sala Segona del Constitucional té previst aquesta setmana decidir si eleva al Ple sengles recursos del diputat del PP Alberto Casero i el Grup Parlamentari Popular contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per la votació del 3 de febrer de la reforma laboral, que va tirar endavant per 175 vots a favor i 174 en contra.
Segons ha informat el tribunal de garanties, els magistrats de la Sala Segona es reuniran aquest dilluns a les 10 per debatre --entre altres assumptes-- si deixa en mans del Ple la decisió d'admetre a trmit els recursos dels populars i un recurs de Vox relatiu també a la votació de la reforma laboral.
El PP va portar al Constitucional "l'atropellament democrtic" que, al seu judici, es va cometre en la votació de la reforma laboral. En declaracions a Europa Press, la portaveu Cuca Gamarra va assegurar que aquell dia "es va conculcar el dret" de Casero, que va avisar amb carcter previ" del que havia passat amb la votació telemtica. Al seu entendre, hi havia "capacitat" perqu el diputat votés de forma presencial.
El Grup Popular va presentar els recursos abans de conixer l'informe dels lletrats del Congrés, que van concloure que el vot de Casero en favor de la reforma laboral va ser vlid i que no es podia revocar encara que ell s'equivoqués. En aquest informe també es va descartar que hi hagués una fallada del sistema informtic.
LA MESA DEL PARLAMENT
Així mateix, est previst que la Sala Segona estudi si admet o no a trmit el recurs dels diputats de Cs contra els acords de l'Mesa del Parlament de 25 i 26 de mar de 2021 que van permetre l'exconseller i diputat de Junts Lluís Puig --que resideix a Blgica-- delegar el seu vot per a la sessió celebrada sobre el debat d'investidura de Pere Aragons com a president.
Ja el juliol, el propi Constitucional va donar empara als grups de Cs i Vox en el Parlament i va declarar vulnerats els seus drets a exercir les seves funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis (article 23.2 de la Constitució), que es troba en connexió amb el dret als ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants (article 23.1).
