Publicat 19/11/2023 12:57

El TC avalar aquesta setmana la decisió de Batet de no demanar al Govern central els expedients dels indults del procés

Archivo - L'ex-presidenta del Congrés dels Diputats Meritxell Batet
Alejandro Martínez Vélez - Europa Press - Archivo

MADRID 19 nov. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Constitucional (TC) avalar aquesta setmana la decisió de l'expresidenta del Congrés Meritxell Batet de no demanar al Govern central els expedients complets dels indults concedits a l'exvicepresident catal Oriol Junqueras i a la resta dels líders del procés independentista condemnats per sedició i/o malversació.

La cort de garanties ja va estudiar aquest assumpte el passat 25 d'octubre, per llavors ho va fer sobre la base d'un esborrany de sentncia redactat pel magistrat conservador Ricardo Enríquez que proposava estimar el recurs del PP contra aquesta decisió.

La majoria del ple es va mostrar en contra de la ponncia d'Enríquez, per la qual cosa el magistrat va accedir a elaborar un nou esborrany que aposti per desestimar el recurs 'popular', que ser el que es debati i aprovi en el ple que se celebrar des de dimarts.

L'assumpte va arribar al Constitucional després que els diputats del PP van presentar el juny del 2021 a la Mesa del Congrés una sollicitud d'informe al Ministeri de Justícia i a la Presidncia del Govern central perqu es recaptessin tots els informes i documents que integraven els expedients d'aquests indults.

Aquesta pretensió, rebutjada directament per Batet el 13 de setembre d'aquest any, va provocar que la portaveu del PP a la Cambra baixa, Cuca Gamarra, i els seus companys acudissin al TC perqu van entendre que s'havia incorregut en una vulneració dels seus drets com a parlamentaris.

El Govern central, per la seva banda, va rebutjar "fer públics" o "donar accés als expedients" complets dels indults als líders del procés sense el "consentiment exprés" dels afectats, emparant-se en la llei de protecció de dades i en els terminis marcats en la llei del patrimoni histric espanyol.

Aquesta última estableix que els documents que continguin dades personals que puguin afectar la seguretat de les persones no podran ser publicats sense consentiment exprés dels afectats, fins que hagi transcorregut un termini de 25 anys des de la seva mort o, en un altre cas, de 50 anys, a partir de la data dels documents.

L'Executiu central va respondre així a una pregunta registrada pel diputat del Grup Mixt Pablo Cambronero, i recollida per Europa Press, en la qual instava el Govern espanyol a donar a conixer els documents íntegres.