PALMA DE MALLORCA 2 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha avalat la Llei de Funció Pública aprovada pel Govern balear, que considera el coneixement del català com a mèrit i no com requisit per accedir a l'administració, una sentència que ha comptat amb dos vots particulars.
Així, el ple del TC ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Grup parlamentari Socialista del Senat contra la reforma de la llei reguladora de la funció pública de les Illes Balears.
Cap recordar que la norma autonòmica recorreguda (Llei 9/2012, de 19 de juliol) elimina l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement de català com requisit per accedir a l'administració o per ocupar qualsevol lloc de treball i modifica en consonància les lleis que regulen l'ús de la llengua a les illes.
La sentència té el vot particular discrepant de quatre magistrats, si bé la majoria del ple entén que "no hi ha inconstitucionalitat" en l'esmentada norma, tenint en compte que assenyala que la reforma legal s'ha produït en un context d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública de l'àmbit territorial i a la societat, a l'integrar-se com a disciplina en el sistema educatiu.
En aquest sentit, constatat l'abast de la reforma qüestionada pels socialistes, el TC conclou que no hi ha inconstitucionalitat a tenir el coneixement del català com a mèrit i que "no existeix discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català".
Mentrestant, en el seu vot particular, la vicepresidenta del TC, Adela Asua, expressa la seva discrepància amb la sentència de la majoria perquè, segons la seva opinió, la reforma aprovada pel Govern balear de José Ramón Bauzá "no garanteix prou els drets lingüístics que deriven de l'article 3.2 de la Constitució i es reconeixen a l'article 14.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears".
En el segon vot particular, els magistrats Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i Fernando Valdés sostenen que l'article 44 de la llei recorreguda va haver de ser declarat inconstitucional perquè "desconeix el deure de l'Administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua elegida per la persona interessada".
