Publicat 27/7/2020 21:17:28 +02:00CET

El TC avala que el Congrés suspengués a Jordi Sànchez com a diputat

Descarta que se li vulnerés la presumpció d'innocència

MADRID, 27 jul. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat desestimar el recurs d'empara presentat per l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez contra la decisió de la Mesa del Congrés dels Diputats de suspendre'l com a diputat, en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim).

El tribunal de garanties avala així les resolucions del 24 de maig i 11 de juny de 2019 de la Mesa de la Cambra baixa per les quals es van acordar suspendre no només a Jordi Sànchez, sinó també a l'ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras i als exconsellers Josep Rull i Jordi Turull, que van resultar electes en les eleccions del 26 de maig de 2019.

La Mesa va adoptar tal decisió en aplicació de l'article 384 bis de la LECrim que estableix que "ferma una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".

Tant Sànchez com els altres tres diputats suspesos --que també han recorregut aquests acords-- es trobaven aquest moment a la presó provisional després de ser processats pel delicte de rebel·lió per el 1-O a Catalunya. Es dóna la circumstància que a més en aquestes dates estaven sent jutjats pel Tribunal Suprem, que finalment els va condemnar pel delicte de sedició.

El Tribunal Constitucional declara en la seva sentència, de la qual ha estat el magistrat Santiago Martínez-Vares, que el Congrés no ha vulnerat el dret de Sànchez a la presumpció d'innocència ni el dret a l'exercici del càrrec de diputat després d'aplicar l'esmentat article.

"NO ÉS UNA NORMA PUNITIVA"

Explica que aquest precepte "no és norma punitiva sinó establidora d'una mesura provisional vinculada, de manera mediata i necessària, a altres prèvies (processament ferm i presó provisional) adoptades per l'autoritat judicial" i recorda que si es donen els requisits fixats, com ocorria, ha de ser d'aplicació "immediata".

Per això, descarta que s'hagi vulnerat la presumpció d'innocència, doncs, segons indica, tant la doctrina del Tribunal Constitucional com la del Tribunal Europeu de Drets Humans impedeixen "tenir per culpable qui no ha estat declarat així després d'un previ judici just (...)".

Quant a la possible vulneració del dret a l'exercici del càrrec de diputat, el tribunal també la descarta ja que la suspensió venia imposada per aplicació del 384 bis de la LECrim, indica.

Finalment, el tribunal de garanties tampoc comparteix la queixa exposada en el recurs d'empara sobre la suposada desproporció i falta de motivació de les resolucions que va dictar la Mesa del Congrés, així com de la suposada "inacció" de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a adoptar qualsevol mesura necessària per salvaguardar els drets i prerrogatives de la Cambra i dels seus membres, segons recull l'articulo 12 del Reglament del Congrés dels Diputats.

El TC considera que la Mesa "va apreciar, amb unes paraules o unes altres, que no s'havia produït obstacle il·legítim al mandat del diputat per part del Tribunal Suprem enfront del que cabés algun tipus de defensa o reacció parlamentària".

RESPOSTA DE MARCHENA I INFORME DELS LLETRATS DEL CONGRÉS

La Mesa del Congrés va acordar suspendre els líders independentistes com a diputats, després que el president de la Sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, respongués a la presidenta del Congrés que era competència seva prendre tal decisió.

Finalment, la Mesa va adoptar els acords impugnats després d'analitzar l'informe redactat pels serveis jurídics de la Càmera, a els qui es van consultar en existir "dubtes" sobre si aplicar aquest precepte o l'article 21.2 del Reglament del Congrés. La decisió no va ser unànime, ja que els dos diputats d'Unides Podem entenien que era el Suprem el que havia d'aplicar aquest article de la LECrim.

No és la primera vegada que el TC es pronuncia sobre l'aplicació de l'article 384 bis de la LECrim. Ja ho va fer el passat 30 de gener quan va desestimar els recursos presentats per Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre'ls al juliol de 2018, després de confirmar-se els seus processaments en la causa pel procés independentista a Catalunya.

Contador