MADRID, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat de forma unnime la prdua d'objecte dels recursos d'empara que van presentar els líders independentistes condemnats en la causa del procés i exdiputats electes Jordi Snchez, Jordi Turull i Josep Rull contra els Acords de la mesa del Congrés dels Diputats que van decretar la suspensió en els seus crrecs electes després de sortir elegits el 28A.
Aquests acords, segons assenyala el tribunal de garanties, manquen d'efectes una vegada es va dissoldre el Congrés el passat 24 de setembre.
L'acord, adoptat pel Ple del TC el passat 30 d'octubre es tradueix en tres actuacions, donats a conixer aquest dilluns, en els quals s'argumenta que "els efectes dels acords de la mesa del Congrés dels Diputats del 24 de maig i de l'11 de juny del 2019 s'han esgotat en el moment de resoldre l'incident de suspensió", perqu en dissoldre's les corts va quedar concls el mandat dels diputats llavors electes.
MALGRAT EL CONTINGUT CONSTITUCIONAL
La decisió s'adopta tot i que, en admetre a trmit els recursos el passat 3 d'octubre, el TC va dir que apreciava que concorria en ells "una especial transcendncia constitucional" perqu plantejaven un problema que afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal", i perqu l'assumpte "transcendia del cas concret perqu podia tenir unes conseqüncies polítiques generals".
La suspensió "automtica" en l'exercici del crrec, així com dels seus drets i deures dels quatre presos, en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim), no va ser una decisió unnime de tots els membres de la Mesa, perqu els dos diputats d'Unides Podem van mostrar el seu desacord al fet que fos la cambra qui dugués a terme aquesta decisió i no el Tribunal Suprem.
No obstant aix, la suspensió es va acordar després d'analitzar l'informe redactat pels serveis jurídics de la cambra, a qui la Mesa va consultar en existir "dubtes" sobre si aplicar l'esmentat precepte o l'article 21.2 del Reglament del Congrés. La petició es va dur a terme després que els magistrats de la Sala penal del Tribunal Suprem responguessin a la llavors presidenta Meritxell Batet que l'encarregat de suspendre als diputats és la mateixa cambra baixa.
Els lletrats del Parlament van donar l'aval a la LECrim, que ordena la suspensió del crrec públic en cas de processament per delicte de rebellió, com és el cas de Junqueras, Snchez, Rull i Turull, que es troben a l'espera de conixer la sentncia del Tribunal Suprem.
