Actualitzat 23/12/2016 16:38 CET

TC anul·la part de la Llei catalana d'Acció Exterior per envair competències d'Estat

La bandera de España ondea en el Tribunal Constitucional
EUROPA PRESS

Explica quins articles sí passen el control constitucional si s'interpreten i apliquen de determinada manera

MADRID, 23 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs presentat pel Govern espanyol contra la Llei catalana d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea (UE) i ha anul·lat part del seu articulat per entendre que envaeix competències estatals.

El recurs contra aquesta norma ha estat admès a tràmit l'abril del 2015 i la sentència, de caràcter interpretatiu i de la qual aquest divendres únicament s'ha notificat la resolució, assenyala que la Generalitat pot regular tot el que es refereixi a les seves relacions amb l'Exterior sempre que no dugui a terme actuacions que la Constitució reserva al Govern espanyol.

El tribunal de garanties reconeix que les comunitats autònomes poden portar a terme activitats amb projecció exterior però recorda que, en tot cas, han de respectar la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals, tal com preveu l'article 149.1.3 de la Constitució.

PROHIBEIX LA DIPLOMÀCIA CATALANA I LES RELACIONS BILATERALS

En conseqüència, la sentència avala la constitucionalitat de diversos dels preceptes impugnats, sempre que s'interpretin en el sentit abans esmentat. Per contra, declara inconstitucionals i nuls aquells preceptes que atribueixen a Catalunya competències reservades en exclusiva a l'Estat, entre els quals hi ha, els dirigits a promoure l'establiment de relacions "bilaterals" de Catalunya amb altres països o els que configuren l'anomenada "diplomàcia pública" de la Generalitat.

El ponent de la resolució ha estat el magistrat Andrés Ollero, i els tres magistrats del sector 'progressista d'aquest òrgan Adela Asua, Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol han anunciat vot particular concurrent. És a dir, estan conformes amb la resolució però no del tot amb l'argumentació jurídica i donaran a conèixer els seus arguments per escrit.

No tota l'activitat exterior pot identificar-se com matèria de relacions internacionals i, en tot cas, els elements essencials de la competència estatal, vedats a les Comunitats Autònomes, són la celebració de tractats, la representació exterior de l'Estat, la creació d'obligacions internacionals i la responsabilitat internacional de l'Estat.

A l'hora d'aplicar aquesta doctrina a la llei d'Acció Exterior catalana es declaren inconstitucionals articles com el 3 e), referit al "reconeixement del dret a decidir dels pobles" i el 26.1 e), que regula l'establiment per la Generalitat de relacions institucionals amb cossos consulars d'Estats estrangers presents a Catalunya.

També es veuen anul·lats els apartats i), j), k) i 1) de l'article 2 de la norma, així com la regulació continguda a l'article 38. En ells es configura l'anomenada "diplomàcia pública" com una actuació exterior de la Generalitat que no està vinculada a les seves competències, que té com destinataris a subjectes del Dret internacional i que està dirigida i coordinada pel Govern català.

ARTICLES QUE PASSEN EL CONTROL

D'altra banda, l'article 200 -referit a la promoció per la Generalitat de la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya, la sentència recorda que ja ha estat en el seu moment considerat conforme a la Constitució en la mesura que deixa clara "la supeditació de l'acció de la Generalitat" al que disposi l'Estat a l'exercici de la seva competència exclusiva .

Pel que fa als apartats a) i d) de l'article 2 i l'article 7.2.e), el tribunal detalla que l'expressió "interessos del país" no pot ser declarada inconstitucional pel que fa pot interpretar-se com referida a una "entitat territorial no dotada de subjectivitat internacional, els interessos de la qual en la seva projecció exterior estaran lligats a l'acompliment de les seves competències".

En relació amb la impugnació de l'article 2.d), referit als "acords de col·laboració", el TC assenyala no pot ser declarat inconstitucional sempre que els esmentats acords, tal com estableix l'article 195 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya es refereixen a les matèries competència de la Comunitat Autònoma i sempre que no impliquin firma de tractats, cosa que és exclusiva de l'Estat.

Finalment, sobre l'incís de l'article 4.a) "com un actor internacional compromès, solidari i responsable", s'ha d'entendre en el marc de l'Estatut d'Autonomia, que vincula l'acció exterior de Catalunya a la qual es derivi de les seves competències i sempre amb respecte a les de l'Estat en matèria de relacions exteriors. Així interpretat, no pot ser considerat inconstitucional.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés