MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara que va interposar l'exconseller i exdiputat del PDeCAT Francesc Homs contra la sentència del Tribunal Suprem que el març de 2017 el va condemnar a un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu comesa per autoritat administrativa, derivat de la seva participació en la consulta realitzada el 9-N de 2014 en contra del mandat del propi TC.
El Tribunal de garanties estudiarà si es van produir vulneracions als seus drets fonamentals durant la tramitació i enjudiciament per aquesta causa. El Tribunal entén que en el recurs concorre una especial transcendència constitucional, perquè "planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".
En la providència que s'ha donat a conèixer aquest dilluns el tribunal de garanties requereix a la Sala Penal del Tribunal Suprem, perquè en un termini que no excedeixi els 10 dies, remeti certificació o fotocòpia adverada de les actuacions corresponents. El recurrent argumentava en el seu recurs que s'havien pogut vulnerar, entre altres drets, el referit a un procés amb totes les garanties en el seu vessant a la doble instància penal o a la tutela judicial efectiva.
En el seu moment l'alt tribunal va condemnar Homs per desobediència però el va absoldre del delicte de prevaricació del qual també havia estat acusat pel fiscal Jaime Moreno --que havia demanat per a ell una inhabilitació de 9 anys-- i li va imposar una multa de 30.000 euros. L'absolució s'explica per considerar-se que el delicte de prevaricació va quedar absorbit pel de desobediència i no mereixia un retret penal per separat.
La resolució del Suprem respecte d'Homs es va produir en la mateixa línia que la dictada aquest mateix març de 2017 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar l'expresident de la Generalitat Artur Mas pel mateix delicte a dos anys d'inhabilitació en càrrecs públics electius locals, autonòmics o estatals, igual que estableix ara el Suprem, que la prevaricació administrativa de què tots dos havien estat acusats queden absorbides en el delicte principal de desobediència.
En relació amb el delicte de desobediència, la sentència del Suprem explicava que la providència del TC, del 4 de novembre de 2014, en què s'acordava la suspensió de les activitats relacionades amb el procés de participació, era de fàcil comprensió i ordenava a Francesc Homs que es paralitzessin les activitats ja engegades i que s'abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N.
En aquest sentit, indica que Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i sabia que en el contingut de la providència s'al·ludia totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació.
"La idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit del que s'havia prohibit inclou un inacceptable sofisma. S'ha d'entendre que quan el mandat ho abasta tot, en realitat no abasta res, manca de sentit", afirmava la Sala en la seva sentència, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.
Així mateix, el Suprem afegia que la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, no pot resultar indiferent al dret penal. Sobretot, quan el legítim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a través de la providència de suspensió del TC va ser desatès pels seus principals destinataris.
