Deixa a la tarda la discussió sobre la possible suspensió del debat de dilluns al Parlament
MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos presentats per PP, C's i PSC contra la tramitació parlamentària de la resolució independentista presentada per Junts pel Sí i la CUP atesa l'especial transcendència constitucional i en tenir a més una rellevant repercussió social i política.
Després d'arribar a aquest acord els magistrats han interromput la seva deliberació tot i que tornaran a reunir-se a partir de les 16.30 hores per estudiar la possible suspensió del debat de dilluns que ve al Parlament, que ha estat plantejada com a mesura cautelar.
Els magistrats del tribunal de garanties han apreciat de manera unànime que els recursos d'empara presentats aquest dimecres compleixen el requisit de l'"especial transcendència constitucional" que exigeix la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) "perquè planteja qüestions sobre les quals no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".
Alhora, el TC assenyala en la seva resolució d'admissió a tràmit que l'assumpte plantejat "transcendeix del cas concret, en suscitar una qüestió jurídica de rellevant repercussió social, amb conseqüències polítiques generals".
TERMINI DE DEU DIES AL PARLAMENT
A més, el ple del TC ha acordat dirigir-se al Parlament de Catalunya perquè, en un termini que no excedeixi de deu dies "remeti certificació o fotocòpia adverada de les actuacions parlamentàries corresponents als acords impugnats" i perquè pugui personar-se en el procediment.
La interrupció sembla assenyalar l'existència de divisions en el si del tribunal de garanties sobre les mesures cautelars proposades, que busquen evitar 'de facto' el debat al ple previst per al dia 9 mitjançant la suspensió dels efectes dels acords adoptats fins ara pel Parlament.
La suspensió del debat de dilluns al ple del Parlament com a mesura prèvia a la discussió del fons de l'assumpte tan sols havia estat plantejada en els recursos de C'S i del PP català, mentre que el PSC no la va incloure en entendre que el tribunal de garanties no l'acceptaria, tal com ha manifestat aquest dimecres davant de les portes del tribunal el mateix líder de la formació, Miquel Iceta.
No existeixen antecedents jurídics d'anul·lació pel TC d'acords parlamentaris segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, que diferencien aquest cas del que va portar al TC, l'abril del 2004, a inadmetre els recursos presentats pel Govern central contra els acords del Govern basc que van aprovar l'anomenat "Pla Ibarretxe". Es tractava d'adoptar mesures contra la decisió de la Mesa del Parlament basca que va donar llum verda al començament de la tramitació del projecte.
En l'esmentat cas es tractava de recurs d'inconstitucionalitat, i a més presentat pel Govern central --cosa que comporta suspensió si és admès a tràmit--, mentre que les iniciatives presentades aquest dimecres són recursos d'empara signats per grups parlamentaris.
Sempre que s'han demanat mesures cautelars en un recurs d'empara s'ha fet per intentar deixar en suspens execucions de sentències, el compliment de les quals podria afectar greument drets fonamentals de les persones. A més, el Tribunal Constitucional només ha acordat aquest tipus de mesures de manera excepcional.
El TC, integrat actualment per onze magistrats després de la mort de Luis Ortega el passat 15 d'abril, té una clara majoria conservadora en haver estat set dels seus magistrats --entre els quals hi ha el president Francisco Pérez de los Cobos-- designats amb un clar suport del PP davant de la resta de membres, tres dels quals --Adela Asúa, Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés--, s'incardinen en l'anomenada ala progressista. A tots ells s'hi suma Encarnación Roca, proposada pel Parlament català el 2012 amb el vistiplau de CiU.
