MADRID, 27 jul. (EUROPA PRESS) -
La taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat es reunirà aquest dimecres a partir de les 10.00 hores a La Moncloa amb la previsió de tancar acords i amb la desjudicialització com a tema de fons, després que ambdues administracions ho han pactat en una reunió prèvia, tot i que no han explicat en què consisteix.
La reunió de la taula ve precedida per la trobada bilateral que van mantenir el president del Govern central, Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Pere Aragonès, a mitjans de juliol a Madrid, en la qual van abordar el desenvolupament i desplegament dels fons europeus a Catalunya, segons va indicar posteriorment la ministra portaveu, Isabel Rodríguez.
Per tant hi podria haver anuncis en aquesta línia, després que dimarts, Rodríguez va afirmar que el Govern central i la Generalitat estan ultimant "els detalls" de l'acord per a aquesta trobada. Es tracta d'un pacte que treballen els equips del ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica Félix Bolaños i la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà, segons van indicar fonts governamentals, que han apuntat que també formen part d'aquesta feina altres departaments implicats en l'acord.
"Estem ultimant els treballs perquè se celebri aquesta reunió. Estan molt avançats i tan aviat tinguem aquest acord donarem compte dels continguts", va apuntar Isabel Rodríguez des del Palau de La Moncloa.
TERCERA REUNIÓ DE LA TAULA
Es tracta de la tercera reunió de la taula de diàleg, la segona amb Aragonès en el càrrec: la primera va ser al febrer del 2020 a Madrid amb l'expresident Quim Torra, i la segona va tenir lloc el 15 de setembre del 2021 a Barcelona.
En aquesta ocasió, Aragonès i Sánchez no aniran a la trobada i tampoc hi assistiran els representants de Junts, formació que dona per acabada la taula de diàleg i que demana obrir una nova etapa per obrir una "negociació real" amb l'Estat.
La delegació de l'executiu central estarà encapçalada pel ministre Bolaños; la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez.
La part catalana la integraran la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d'Empresa, Roger Torrent; el d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la de Cultura, Natàlia Garriga. Després de la trobada, el ministre Bolaños oferirà una roda de premsa des de La Moncloa.
En la reunió de setembre del 2021, Junts ja no va participar en la trobada perquè va considerar que es van vetar els noms que havia proposat, entre els quals persones que no formaven part del Govern, però Aragonès va argumentar que només hi podien participar membres de l'executiu català, no de partits.
DESPRÉS DE PEGASUS
La taula de diàleg té lloc després d'un període de congelació de les relacions entre el Govern central i la Generalitat per l'escàndol de les escoltes a líders independentistes amb el programari Pegasus, que va provocar la retirada del suport parlamentari d'ERC al Govern central i va suposar el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban.
Tot i que no s'ha fet públic l'ordre del dia, es preveu que la taula abordi la desjudicialització del conflicte català, sense concretar quins àmbits pot incloure aquest concepte, i podria tractar altres aspectes relacionats amb la protecció del català, han explicat fonts consultades, una qüestió del departament de Natàlia Garriga.
Aquesta reunió de la taula ve precedida també per diverses trobades prèvies entre Bolaños i Vilagrà. En una d'elles, van tancar un acord metodològic sobre el diàleg entre tots dos governs que van anomenar 'Acord marc per al diàleg i la negociació' i que fixava dues reunions de la taula "com a mínim" en el que queda d'any.
En una d'aquestes cites van pactar avançar en la "desjudicialització del conflicte polític" --sense que hagin aclarit què suposa-- i un punt que el Govern considera una garantia pel que fa a Pegasus, com és garantir els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica de les posicions polítiques a Catalunya.
REFORMA DEL DELICTE DE SEDICIÓ
Vilagrà va afirmar que s'obria l'opció d'una "agenda antirrepresiva per als pròxims mesos", que pot incloure mesures concretes i modificacions legislatives com la reforma del delicte de sedició.
Sobre aquest punt, el Govern de Sánchez s'ha mostrat favorable a empendre la reforma tot i que va puntualitzar que actualment no és possible perquè no hi ha una majoria parlamentària suficient. Aquest dimarts Isabel Rodríguez es va tornar a expressar en aquesta línia i va assenyalar "la dificultat" que comportaria una reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha insistit que el Govern "valora positivament" que Espanya "es pogués acostar" a modificacions d'altres països del seu entorn relatives al delicte de sedició, però a continuació ha dit que són "conscients" de la "dificultat" que comporten les majories parlamentàries que es requereixen.
