VALÈNCIA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) -
Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) complirà aquest dissabte un any des que va passar a negre, en un context en el qual estan a l'aire dues noves televisions públiques, una anunciada pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que es preveu que arrenqui l'1 de gener, i una futurible que no descarta el cap del Consell, Alberto Fabra, segons les condicions econòmiques.
Nou --antiga Canal 9-- i Nou Ràdio van deixar d'emetre el 29 de novembre del 2013, amb prou feines 24 dies després que Fabra anunciés la seva intenció de posar final a aquest servei, després d'escasses hores de conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·lava l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que va afectar un miler de treballadors. Les reaccions no van tardar a arribar. L'oposició en bloc va demanar la dimissió d'Alberto Fabra i les protestes dels treballadors des d'aleshores han estat contínues.
"No tancaré un col·legi o un hospital per tenir una televisió autonòmica", va dir Fabra, per justificar la decisió. Ja des del primer moment va afirmar que el tancament era "innegociable" perquè no hi havia "més remei" pel cost que suposava mantenir una televisió amb més de 1.600 treballadors.
El cap del Consell va advertir que es faria "al més aviat possible" i ho va complir. El 29 de novembre el Consell va posar final a 24 anys d'existència de la ràdio i la televisió públiques valencianes que van començar el 9 d'octubre del 1989 amb el socialista Joan Lerma com a president de la Generalitat. La ràdio va deixar d'emetre a mitjanit i la televisió va aguantar unes hores més, fins que a les 12.19 hores va passar a negre.
Per això, prèviament el PP va haver de portar al ple de les Corts Valencianes una proposició de llei que autoritzava el Consell a liquidar RTVV. La iniciativa va aconseguir 49 pronunciaments a favor del PP i 42 en contra dels diputats de l'oposició que es van donar la volta des dels seus escons en senyal de protesta.
En la votació hi van participar tres diputats autonòmics que el 1984 van aprovar la Llei de Creació de RTVV. En concret, els populars Rita Barberá i Rafael Maluenda i el socialista Ángel Luna. Barberá i Maluenda van ser, per tant, els únics diputats que van votar a favor de la creació i 29 anys després ho van fer demanant-ne la liquidació.
LES ÚLTIMES HORES
Durant la nit del tancament de RTVV, treballadors de la societat pública i representants dels partits de l'oposició a les Corts van aconseguir accedir a l'interior del Centre de Producció de Programes de Burjassot --alguns a través d'una finestra--, al crit de 'No es tanca' i demanant la dimissió del president de la Generalitat.
El president del comitè d'empresa de RTVV en el moment del tancament, Vicent Mifsud, va indicar en declaracions a Europa Press que va ser una nit "traumàtica" per als treballadors, però també "per a tota la societat valenciana". Alhora, va manifestar la "frustració" que van sentir, ja que "hi havia alternatives perquè la televisió continués d'una forma viable i no es van voler atendre".
El diputat socialista i periodista Josep Moreno, que va estar durant aquestes últimes hores de programació, recorda que en un primer moment va sentir "incredulitat", i d'aquí va passar a un estat de "profunda vergonya" i, a continuació "a una sensació de tristesa i impotència".
"HA MARCAT LA NOSTRA HISTÒRIA"
Alhora, la coordinadora d'EUPV i en aquell moment síndica d'aquest grup, Marga Sanz, va explicar que va viure "una nit emotiva i trista" que "ha marcat la nostra història", així com "la vida dels que vam ser allà".
De la mateixa manera, el portaveu de Compromís a les Corts, Enric Morera, va indicar que aquella nit es va viure "un moment històric" per la "gran injustícia" que s'hauria comès. Segons la seva opinió, el tancament de RTVV va ser "el símbol del canvi".
Els tres grups parlamentaris van adquirir el compromís de tornar a posar en marxa una nova RTVV si governen en el futur. De fet, han arribat a estudiar com a data d'obertura el 9 d'octubre del 2015 si guanyen les eleccions autonòmiques del maig.
TELEVISIÓ DE LA DIPUTACIÓ
Tot i això, un any després del tancament, han sorgit noves propostes per a una televisió pública. La Diputació de València fa poc ha tret a licitació per 2.685.000 euros, IVA exclòs, el seu propi servei. El president de la corporació provincial, Alfonso Rus, ha assegurat que aquesta televisió, que es preveu que comenci les seves emissions el pròxim 1 de gener, serà "molt oberta" i "no tindrà cap raó política".
Rus ha assenyalat que els continguts, majoritàriament en valencià, se centraran en l'activitat dels municipis. El contracte exigeix conèixer cada mes la programació però "no per verificar-lo políticament, sinó tècnicament", segons el president provincial.
Alhora, Alberto Fabra s'ha mostrat "disposat" a parlar d'una nova RTVV, "en altres circumstàncies, en què l'economia ho permeti, i sent una televisió solvent i, sobretot, ajustada a les necessitats dels ciutadans". Com a condició ha fixat que hi hagi "estabilitat pressupostària" i es compleixin els objectius de dèficit.
Aquest anunci de Fabra ha provocat les crítiques de l'oposició. El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha demanat la "dimissió irrevocable" del cap del Consell per la seva "irresponsabilitat", mentre que la portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, ha atribuït la disposició de Fabra a obrir una nova RTVV a "guerres internes" amb Rus. Per part seva, el portaveu d'EUPV, Ignacio Blanco, creu que és "és com si Franco hagués dit que estava disposat a portar una democràcia".
