La defensa qüestiona com la Guàrdia Civil va aconseguir l'àudio sobre les protestes dels CDR
BARCELONA, 28 set. (EUROPA PRESS) -
L'activista independentista Tamara Carrasco, jutjada aquest dilluns per un presumpte delicte d'incitació als desordres públics, ha sostingut davant la magistrada que ha "patit una operació d'estat", en la qual va ser investigada per terrorisme i rebel·lió, i ha defensat la seva innocència, motiu pel qual ha reclamat ser absolta.
"He pagat un preu personal altíssim perquè algú en un despatx va triar el meu nom entre una llista de persones", ha dit al Jutjat Penal 25 de Barcelona abans que el cas hagi quedat vist per a sentència.
La seva defensa, que exerceix l'advocat Benet Salellas, ha centrat els arguments al voltant de com la Guàrdia Civil va aconseguir l'àudio de Whatsapp que sosté l'acusació, i en el qual Carrasco --que no n'ha negat l'autoria-- relata la intenció de convocar una vaga general indefinida la primavera del 2018 i de fer diverses protestes i talls de carretera.
Salellas ha criticat en el seu informe final que no hi ha "ni una sola línia, ni una sola paraula que expliqui" com es va obtenir la prova, després que els agents de la Guàrdia Civil no hagin detallat com van obtenir el missatge de veu.
A preguntes del lletrat, els agents han explicat que va ser un missatge "àmpliament difós en xarxes" i mitjans de comunicació, mentre que Carrasco sosté que el va enviar a un grup privat de Whatsapp i que no en va fer difusió pública.
ACUSACIÓ
La Fiscalia acusa Carrasco d'un presumpte delicte de difusió d'una consigna que incita a cometre un delicte de desordres públics, pel qual demana una condemna de set mesos de presó, i considera que l'acusada exercia "funcions de coordinació" dels CDR durant la primavera del 2018.
Així, la Fiscalia sosté que va donar instruccions sobre les protestes que es preparaven per Setmana Santa, per l'àudio de més de 5 minuts que Carrasco va enviar per Whatsapp, en què relata la intenció de convocar una vaga general indefinida contra l'aplicació del 155 a Catalunya, a més de diverses protestes per a la "distracció policial".
El missatge deia: "Demà hi haurà uns talls, que ara us explico, dimarts hi haurà com una mena de sabotatges i aquí esperarem a tenir notícies de què passa amb Puigdemont" fins que diversos sindicats convoquin una vaga general.
El missatge explica la previsió de fer talls de trànsit a carreteres de Catalunya --en algunes "abocaran oli a l'autopista, i sobre l'oli bales de palla que incendiaran"-- a més de protestes a Barcelona, algunes de caràcter festiu.
També relata els plans per sabotejar vies de trens de mercaderies: "I poca cosa més, però en plan sense violència, sense que ens agafin i tot això".
El fiscal també recull en l'escrit d'acusació que el 26 de març a la nit i durant el 27 hi va haver diversos talls de carreteres i autopistes per "pertorbar la convivència i el normal desenvolupament de la vida de les persones que vivien o transitaven" la zona.
El novembre del 2018, l'Audiència Nacional va enviar la causa a aquest jutjat ordinari després de denunciar Carrasco, inicialment, per terrorisme i rebel·lió, per la qual cosa li van prohibir sortir del seu municipi, Viladecans (Barcelona).
