El magistrat Perfecto Andrés firma un vot discrepant doncs ha advocat per a la seva absolució
MADRID, 3 Des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha emès vuit informes desfavorables a la concessió de l'indult als condemnats pel setge al Parlament el 15 de juny de 2011, durant una protesta convocada contra les retallades.
La Fiscalia també ha informat en contra de la concessió de la mesura de gràcia a tots ells.
Els magistrats que van condemnar aquests vuit joves el mes de març passat --menys Perfecto Andrés, que discrepa de la resta-- argumenten que els fets pels quals aquestes vuit persones han resultat condemnades per un delicte contra les institucions de l'Estat van afectar "l'exercici pacífic de les funcions legislatives pels legítims representants del poble català".
Els contraris a l'indult són el mateix president de la Sala Penal el Suprem, Manuel Marchena, i els magistrats José Manuel Maza, Francisco Monterde i Luciano Varela.
ATAC A PILAR DEMOCRÀTIC
En vuit informes de contingut semblant, un per cada peticionari d'indult, els magistrats insisteixen que l'actuació dels condemnats va implicar un atac a un pilar de l'estructura democràtica, "representada en aquest cas pel Parlament, en vulnerar principis i valors essencials del nostre ordenament constitucional".
D'aquesta manera "es va veure compromesa una de les manifestacions de la sobirania popular, representada en un òrgan legislatiu d'una comunitat autònoma que és, per definició, una de les seus pròpies de l'expressió del sistema parlamentari democràtic, basat en la llibertat i el pluralisme polític".
Front als quatre magistrats que signen el citat informe, el magistrat Perfecto Andrés, que al seu moment va ser partidari de l'absolució, es mostra favorable a la concessió de l'indult i emet un informe discrepant per "un elemental imperatiu de coherència amb el sentit del meu vot particular a la sentència de condemna".
Aquest magistrat considera que l'article 498 del Codi Penal, pel qual es va condemnar els sol·licitants de l'indult, exigeix la feina de força, violència, intimidació o amenaça greu, cosa que, segons aquest jutge, no es va produir en els fets provats.
Alhora, entén que, amb la lògica del legislador postconstitucional, les conductes jutjades estan avui destipificades i recorda que "no han estat poques les ocasions -algunes, a més, recents i particularment cridaneres- que funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura es van beneficiar de generoses condonacions de pena".
El mes de juny passat, l'Audiència Nacional va suspendre l'ingrés a la presó dels vuit condemnats fins que es resolgui la petició d'indult que van tramitar davant del Ministeri de Justícia.
El Tribunal Suprem va anul·lar el març passat la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre inicialment els implicats a l'assalt al Parlament el juny de 2011 i va condemnar a tres anys de presó vuit d'ells per un delicte contra les institucions de l'Estat.
En la seva sentència el Suprem va analitzar la interpretació feta per l'Audiència Nacional en relació amb la col·lisió de dos drets fonamentals en conflicte: el de llibertat d'expressió i el de reunió.
Van concloure que l'Audiència Nacional va incórrer en un "patent error" a l'hora de solucionar aquest conflicte sorgit per la convergència de béns jurídics constitucionalment protegibles, ja que aquests dos drets "topaven amb el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants a l'òrgan legislatiu".
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar a l'assetjament a més d'una desena de parlamentaris, entre ells el president del Govern, Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat, de manera que va haver d'accedir en helicòpter a la Cambra al costat d'altres diputats.
