MADRID 30 oct. (EUROPA PRESS) -
Cinc magistrats del Tribunal Suprem, que integren la sala d'admissions de la Sala penal d'aquest òrgan, es reuniran a partir de les 19.30 hores d'aquest dilluns per estudiar si inicien la tramitació de la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada per la Fiscalia contra els membres de la Mesa del Parlament que van participar en el procés sobiranista i la declaració unilateral d'independència.
El ponent de la resolució serà el propi president de la Sala penal, Manuel Marchena, i completaran aquest òrgan els magistrat Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela, han informat fonts de l'alt tribunal.
La querella interposada aquest divendres per la Fiscalia davant la Sala Segona del Tribunal Suprem es presenta contra un total de sis pesones: la presidenta del Parlament de Catalunya en funcions, Carme Forcadell, qui va ser membre de la Mesa fins al passat mes de juliol i president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Maria Corominas, els també membres de la Mesa i diputats del mateix partit Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet --tots membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan i, per tant, aforats-- i contra el secretari tercer de la mateixa Joan Josep Nuet, de SíQueEsPot.
La competència del Suprem respecte de tots ells es justifica en l'assenyalat a l'article 57.2 del propi Estatut d'Autonomia de Catalunya per als membres del Parlament, que atribueix a l'alt tribunal el coneixement de la responsabilitat penal "fora del territori de Catalunya".
Per a la Fiscalia, els fets atribuïts als parlamentaris "s'han desenvolupat més enllà del territori de Catalunya i han produït efectes traspassant el territori d'aquesta comunitat autònoma, irradiant a la resta del territori nacional". Afegeix que l'aforament de tots ells subsisteix mentre que mantenen els seus càrrecs com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya.
DELICTES DELS QUALS SE'LS ACUSA
Se'ls atribueix el delicte de rebel·lió en entendre que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part de la Nació espanyola, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els Espanyols".
Afegeix que la violència que requereix el tipus penal de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones". "Es tracta d'un delicte de resultat tallat o de consumació anticipada en el qual és suficient que amb l'alçament s'hagi produït un perill objectiu per a la consumació de les finalitats rebels", afegeix per justificar l'atribució d'aquest delicte, el mateix pel qual van ser condemnats els responsables del 23-F.
En tot cas, d'entendre's que alguns elements del delicte de rebel·lió no concorre en els fets objecte d'aquesta querella, aquests serien constitutius d'un delicte de sedició, el mateix pel qual ja es troben a la presó els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i investigat l'excap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i una de les seves intendents.
També cita la querella el delicte que cita la "provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte de rebel·lió; el delicte de malversació de fons públics --per la important despesa que han generat els seus comportaments, "ontològicament aliens a la funció pública"--.
