MADRID 10 abr. (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit la querella per prevaricació presentada per l'exmosso Josep Asensio i Serqueda contra la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per haver dictat l'acte en què es va declarar competent per instruir la causa per rebel·lió contra els exmembres del Govern català i un segon acte en el qual va acordar la presó sense fiança de vuit exconsellers.
Segons indica en un acte l'alt tribunal, els fets objecte de la querella no són constitutius d'il·lícit penal, i a més subratlla que la qualificació com a prevaricadora de l'actuació de la jutge Lamela que fa el querellant és gratuïta.
La Sala, en acte de què ha estat ponent el magistrat Luciano Varela, es refereix a suposats arguments d'autoritat que el querellant esgrimeix, en concret un manifest de l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, així com l'opinió d'un grup de professors universitaris.
Sobre el primer, l'acte assenyala que "no és possible reconèixer sense més la suposada autoritat jurídica dels qui emeten tal comunicat com a representants d'aquella associació", i a més "no consta que, en emetre aquesta opinió, tan respectable com refutable, els seus autors mantinguin respecte de l'objecte processal, no ja l'autoritat jurídica, sinó la indiscutible proximitat que té l'ara querellada com a jutge" receptora en aquest cas de la querella del fiscal general de l'Estat, i per aquesta raó amb accés a la totalitat de la informació per prendre la decisió sobre la seva admissió.
Quant a l'opinió de professors universitaris, l'acte de la Sala II ressalta la flexibilitat interpretativa i el pluralisme en el pensament dels estudiosos que afortunadament caracteritza a l'àmbit universitari.
I, amb caràcter general, l'acte destaca que "les decisions jurisdiccionals, sense perdre un àpex de criticabilitat, no han de ser mai tributàries d'un desplegament plebiscitari", que considera, d'altra banda, en l'origen de funestes experiències històriques, entre les quals cita esdeveniments a Galway (Irlanda) i Virgínia.
L'AUDIÈNCIA NACIONAL ÉS COMPETENT
Pel que fa a la justificació de la qualificació dels fets relatats en la querella com a delicte de rebel·lió, la Sala respon que no li correspon "en absolut entrar en aquest tràmit a controlar l'encert o desencert d'aquesta qualificació". Els magistrats només valoren si, donats els fets relatats en la querella de la Fiscalia, tal qualificació era inequívocament arbitrària, la qual cosa rebutgen.
Igual que tampoc consideren prevaricadora la resolució per acceptar la competència per aquest delicte quan, segons el querellant, no estaria entre els quals són competència de l'Audiència Nacional. Tant més quan la pròpia Fiscalia coincidia amb el criteri que la competència sí que era de l'Audiència, i a més cap de les parts va acudir al mecanisme de reclamar la seva incompetència que fixa l'article 23 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, afegeixen.
Sobre l'ordre d'empresonament per a vuit exconsellers, el Suprem rebat entre altres arguments el sostingut pel querellant que es va tractar d'una decisió preadoptada: "L'afirmació de la querella sobre que la magistrada tenia predecidit el sentit de la resolució només és admissible per l'alta dosi de laxitud que ha de tenir-se respecte de qui és part en un procés, encara que aquella afirmació solament s'expliqui des de la intolerància de qui pren partit més enllà de les previsions del Dret".
