Explica que s'ha intensificat el risc de fugida per les "estructures de poder" organitzades pels fugits
MADRID, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha tornat a denegar la llibertat o les mesures alternatives que van sollicitar els nou processats pel delicte de rebellió en la causa pel procés independentista a Catalunya als seus escrits de defensa en considerar que el risc de fugida s'ha intensificat.
A més, els magistrats de la Sala Penal han rebutjat equiparar aquest cas amb el del dissident polític turc Selahattin Demirtas, emparat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Les defenses de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i dels altres set líders independentistes en presó preventiva es van remetre a la recent sentncia dictada pel tribunal d'Estrasburg que va donar la raó a l'excap del prokurd Partit Democrtic dels Pobles (HDP) Selahattin Demirtas en entendre que mantenir-lo a la presó durant dues campanyes electorals seguides "suposa un intent per asfixiar el pluralisme i el debat polític, fonamentals en una societat democrtica, per la qual cosa Turquia és requerida a posar-lo immediatament en llibertat".
En aquest sentit, les defenses van allegar que la Sala Segona no havia motivat suficientment la no-adopció de les mesures alternatives en presó preventiva. La interlocutria que s'ha donat a conixer aquest dilluns, descarta aquest dficit de motivació i defensa que aquest argument "només pot ser resultat d'una lectura precipitada de les resolucions dictades amb anterioritat", com la del 26 de juliol de l'any passat en qu els magistrats responien perqu no veien efectives substituir la presó per mesures menys oneroses com les compareixences, el control telemtic o la vigilncia policial.
Amb tot aix, la Sala que prximament jutjar els 12 processats pels delictes de rebellió, sedició, malversació de cabals públics i desobedincia, destaca que mantenir-los en la situació de privació de llibertat es deu al fet que el risc de fugida s'ha intensificat.
"És un fet notori l'existncia fora del territori espanyol d'estructures de poder organitzades, posades al servei d'aquells processats" fugits de la Justícia espanyola, justifica.
CONTACTES A L'ESTRANGER
En aquesta línia, la interlocutria recorda que la doctrina d'Estrasburg fixa que la valoració del risc de fugida exigeix ponderar els "contactes a l'estranger" que puguin facilitar la fugida. Així, el Suprem sosté que hi ha una "certa infraestructura a l'estranger" que podria facilitar la fugida dels processats.
Així, per incidir en aquest argument, la Sala presidida pel magistrat Manuel Marchena, afegeix que, tal com han publicat "mpliament" els mitjans de comunicació, "algunes autoritats i membres actuals del Govern central i el Parlament de Catalunya s'han desplaat per mantenir reunions amb les persones integrants d'aquestes estructures, algunes també processades en aquesta causa i declarades en rebellia".
Així, la Sala Penal ha rebutjat comparar el cas de l'opositor prokurd amb el procés perqu els fets que delimiten l'objecte de la present causa especial no s'atribueixen pel fiscal, l'advocat de l'Estat i l'acusació popular als líders de l'oposició".
En primer lloc, els magistrats exposen que "el senyor Demirtas és un líder opositor l'empresonament del qual --sense entrar en un altre ordre de consideracions sobre les notes definitries del sistema jurisdiccional turc i de la pervivncia de preceptes penals difícilment conciliables amb el Conveni de Roma-- podia arribar a implicar una ruptura de la legitimitat democrtica".
En aquest sentit, no veuen similitud amb els processats pel Tribunal Suprem perqu la majoria "eren líders polítics integrats al Govern d'una comunitat autnoma en la qual assumien la mxima representació de l'Estat en aquest mbit territorial".
LA MATEIXA IDEOLOGIA SOSTÉ EL GOVERN CATAL, RECORDA
"No expressaven, per tant, la silenciada veu discrepant davant d'una política hegemnica que s'imposa sense contrapesos", diu el Suprem, alhora que insisteix que "no hi ha persecució per les idees. No es criminalitza una ideologia". "De fet, la ideologia que amb tanta legitimitat democrtica professen els recurrents, sosté ara al mateix govern autonmic i est present en les institucions de les quals la majoria dels processats en formaven part", afegeix.
L'alt tribunal conclou que entenen que aquesta "pretesa equiparació" és una "respectable estratgia defensiva", per que és "freturosa de viabilitat per la falta de similitud amb els fets que seran objecte d'enjudiciament".
La comparació amb l'empresonament de Selahattin Demirtas l'han portat alguns processats de la presó fins al Tribunal Constitucional. Aquest motiu és objecte de debat al tribunal de garanties, que es troba deliberant sobre com ajustar aquesta resolució del TEDH a la petició de llibertat de Junqueras.
Fins a aquest moment s'ha pronunciat sobre la mesura cautelar plantejada per l'expresident de l'ANC Jordi Snchez i els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, qui també va portar el cas de l'opositor turc per demanar la seva excarceració. El Tribunal Constitucional va rebutjar revocar la presó perqu aquesta sentncia del tribunal europeu "no actua de manera directa sobre el nostre sistema de protecció dels drets fonamentals".
