PALMA/VALNCIA 20 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els incidents de nullitat de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i el sindicat STEPV-Iv contra la resolució de l'alt tribunal que va confirmar l'anullació del decret que regula els usos de les llengües oficials en l'Administració valenciana per, entre d'altres coses, comunicar-se amb les autonomies "del mateix mbit lingüístic", les Balears i Catalunya.
Aquest mes de juny, la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem va ratificar la sentncia prvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) que deixava sense efecte una part substancial de la norma autonmica quan va desestimar els recursos de cassació de la Generalitat i l'organització sindical.
D'aquesta manera, es va confirmar la decisió del TSJCV que va estimar en part el recurs de dos diputats del Grup Popular i va anullar 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valenci sobre el castell en aspectes com les notificacions en els trmits administratius, la retolació d'edificis i dependncies públiques, la comunicació entre els treballadors públics i, alhora, la dels funcionaris amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb provedors, com també en la retolació de carreteres, camins i altres dependncies i serveis d'inters públic que depn d'entitats locals.
Al juliol, tant la representació de la Generalitat Valenciana com del STEPV-Iv van decidir interposar els seus respectius incidents de nullitat contra la desestimació dels recursos de cassació perqu consideraven que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució.
D'altra banda, el Suprem, en una interlocutria amb data de 14 d'octubre que ha consultat Europa Press, respon a les argumentacions dels recurrents. Sobre l'objecció que la sala s'havia limitat "indegudament" a analitzar la qüestió d'inters de les cassacions sense entrar en altres allegacions, els magistrats recorden que en el seu moment les parts es van mostrar conformes amb aquesta delimitació, perqu no es va fer cap impugnació.
"No hi ha, en conseqüncia, cap vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en el seu vessant d'accés als recursos, ni incongruncia, perqu s'ha examinat tot el que concernia l'enjudiciament de la qüestió d'inters cassacional", manté la interlocutria.
En aquest mateix sentit, recalca que "el que no és possible és que la part, a partir de l'admissió de la qüestió d'inters cassacional, en plantegi d'altres que l'excedeixen i no hi tenen una relació estreta; és a dir: que sense la resolució no es pugui esclarir degudament la qüestió d'inters cassacional".
"Per aix no passa aquí, --prossegueix-- perqu els diferents preceptes del decret autonmic sobre la nullitat del qual es va pronunciar la sentncia objecte del recurs de cassació plantegen algunes qüestions que es van identificar com d'inters cassacional. Per tant, no hi ha cap raó per estendre l'examen de la sentncia a aquestes altres qüestions, que no es van admetre en la fase corresponent".
Així mateix, el TS sosté que totes les normes jurídiques que s'han interpretat són necessries per resoldre la qüestió, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional rellevant perqu s'apliqui, per la qual cosa "no cal apreciar cap vulneració del dret fonamental de l'article 24 de la Constitució".
Per tot el que s'ha exposat, el Suprem "no adverteix cap raó per declarar la nullitat d'actuacions".
IMPOSICIÓ DE COSTES
A l'hora de desestimar l'incident de nullitat, imposa les costes a les parts que el promouen. El tribunal limita la quantia de la condemna en costes a 1.000 euros a cadascuna de les parts promotores dels respectius incidents de nullitat i, com no aprecia temeritat en l'actuació, no imposa cap multa.
