Publicat 14/02/2020 18:12

El Suprem es planteja demanar al Congrés el suplicatori de Borrs després que hagi rebutjat declarar voluntriament

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borrs, 11 de febrer del 2020.
Ricardo Rubio - Europa Press

Borrs comunica a l'alt tribunal que no considera necessria la seva compareixena i insta a sollicitar el permís per interrogar-la

MADRID, 14 febr. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem es planteja demanar al Congrés dels Diputats el suplicatori de la portaveu de JxCat, Laura Borrs, per poder-la investigar formalment per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de 18 contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) a un amic quan n'estava al capdavant.

Fonts jurídiques han informat a Europa Press que, com que la diputada catalana ha rebutjat aquest divendres declarar de manera voluntria sobre aquests fets, el magistrat instructor Eduardo de Porres estudia la possibilitat de tramitar directament el suplicatori abans de practicar altres diligncies d'investigació, com cridar a declarar Isaías Herrero, persona amb la qual Borrs hauria "defraudat" la institució catalana.

La declaració voluntria és un trmit que marca la llei i s'ofereix habitualment a tots els aforats. En cas que es rebutgi, el magistrat instructor pot proposar a la Sala Penal la tramitació d'un suplicatori al Congrés dels Diputats per obtenir permís per interrogar-la, cosa que pot trigar fins a dos mesos.

Segons estableix l'article 14 del Reglament del Congrés dels Diputats, "el suplicatori es denegar si la cambra no es pronuncia en el termini de seixanta dies naturals, computats durant el període de sessions a partir de l'endem d'haver rebut el suplicatori".

El Tribunal Suprem va decidir el mes de desembre obrir una causa contra Borrs després que el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que va comenar a investigar aquests fets, remetés una exposició raonada per investigar la política catalana pels presumptes delictes de falsedat documental, frau administratiu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Després d'estudiar l'escrit de la jutgessa de Barcelona, i amb l'informe favorable del fiscal per investigar Borrs, el magistrat Eduardo de Porres va dictar el 31 de gener una providncia en la qual oferia a la portaveu parlamentria la possibilitat de comparixer voluntriament "a fi que l'escoltin en declaració" com a investigada per les presumptes irregularitats. Així mateix, l'instructor la va instar a designar un procurador i advocat per personar-se en la causa i li va fer saber "l'existncia d'unes diligncies".

BORRS DIU QUE N'EST "COMPLETAMENT ASSABENTADA"

Borrs ha presentat un escrit aquest divendres en el qual comunica que "no necessita assistir personalment" davant l'alt tribunal perqu considera que ja n'est "completament assabentada" grcies a la difusió "massiva" que es va fer de la interlocutria en la qual es va acordar obrir causa contra ella.

Per aix, insta el Suprem a demanar aquest permís, perqu recorda que l'article 71.2 de la Constitució Espanyola estableix que "durant el període del seu mandat els diputats i senadors gaudiran així mateix d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant". "No podran ser inculpats ni processats sense la prvia autorització de la cambra respectiva", conclou aquest precepte.

La diputada catalana ja va anunciar dijous, cap a les 21.30 hores, en el seu compte de Twitter que rebutjava la citació perqu anar a declarar "implicaria validar totes les irregularitats que fa més d'un any" que critica en una causa que, segons ha dit, ha vulnerat els seus drets. Va assenyalar, a més, que "el mateix fiscal que va veure una rebellió inexistent l'1-O" ara l'acusa d'una corrupció que ha assegurat que és inexistent.

"Cal recordar que aquesta causa no hauria existit mai si jo no fos una coneguda independentista", va subratllar, de la mateixa manera que va afirmar que est orgullosa de la feina que s'ha fet amb els contractes que són objecte d'investigació.

FRACCIONAMENT ILLEGAL DELS CONTRACTES

L'exposició raonada de la jutgessa de Barcelona, així com l'informe favorable de la Fiscalia, destaquen que la diputada de JxCat va actuar "de comú acord" amb Isaías Herrero --investigat també al Tribunal Suprem a petició de la seva defensa-- "per defraudar" la ILC "mitjanant el fraccionament illegal" dels contractes.

Per fer-ho, es va dur a terme la "falsificació dels pressupostos que es van presentar en cadascun dels expedients per simular la participació de terceres persones independents, amb la finalitat de beneficiar els interessos d'Herrero i fet que va causar un clar perjudici a l'erari públic".

Segons la Fiscalia i el jutjat de Barcelona que el va comenar a investigar, hi ha clars indicis que, entre els anys 2013 i 2017, la portaveu parlamentria de JxCat "va abusar" de la seva condició de directora de l'ILC per adjudicar "directament o indirectament de manera arbitrria tots els contractes de programació informtica", l'import total de la qual és de 259.283 euros sense IVA, a favor d'Herrero, amb el qual s'ha acreditat que tenia una "relació personal i professional".

Segons la instrucció que s'ha fet fins ara, existeixen indicis que hi havia la intenció de dotar d'una "falsa aparena de transparncia" el procediment de contractació i poder justificar que l'oferta d'Herrero era la més avantatjosa".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés